Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
aquemènida
Història
Membre de la dinastia que governà l’imperi persa des del segle VII aC fins a la destrucció de l’imperi per Alexandre el Gran.
La dinastia començà amb Aquemenes, rei d’un petit districte de l’Elam amb Cir el Gran conquistà Babilònia, derrotà el rei dels medes, Astíages, i annexionà tot l’Iran al nou imperi Amb Cambises II i Darios I la dinastia arribà al seu més alt nivell en art, cultura i organització política D’aquesta època són conservades nombroses inscripcions en pedra, en les quals els reis commemoraven llurs conquestes o reclamaven la protecció d’Ahura Mazdā Les derrotes en la lluita contra els grecs, a Salamina, Platees i Mícale, començaren a mostrar la feblesa de l’imperi, que s’accentuà amb…
comtat de Marçal
Història
Títol concedit pel pretendent Carles VII, duc de Madrid, el 1876, a Maria Soler i Martí, vídua del brigadier Marcel·lí Gonfaus i Casadesús
, única titular.
marquesat d’Alpens
Història
Títol concedit pel pretendent carlí Carles VII, el 1873, al general Francesc Savalls i Massot, baró de Vidrà, amb motiu de la victòria d’Alpens.
pahlavi
Lingüística i sociolingüística
Dit de la llengua indoeuropea occidental, anomenada també persa mitjà, que constituí l’idioma oficial, religiós i literari de l’imperi sassànida (segles III-VII).
El sistema d’escriptura, derivat de l’alfabet arameu i d’estructura molt complexa, ha estat la causa del retard de la seva lectura i comprensió Les obres literàries més notables són el Llibre de la Creació , una mena de cosmogonia del mazdaisme, el Memorial de Zarir Ayātkar-i Zarērān , epopeia d’un heroi persa sorgit en una guerra contra Turan, i diversos poemes d’inspiració religiosa
cúfic | cúfica
Dit de les monedes (musulmanes, dels s. VII-XI; d’Itàlia del sud i Sicília, dels s. XI-XII) que tenien inscripcions amb escriptura cúfica.
Guillem IX d’Aquitània
Història
Duc d’Aquitània i de Gascunya (1086) i comte de Poitiers (Guillem VII: 1086), fill de Guillem VIII d’Aquitània i d’Hildegarda de Borgonya.
Aprofitant que Ramon IV de Tolosa era a la croada, s’apoderà del comtat de Tolosa el 1098, però l’evacuà el 1100 L’any següent anà a Terra Santa, amb un brillant i indisciplinat exèrcit, que fou desfet pels turcs en tornà el 1103 El 1114 tornà a envair el comtat de Tolosa, que perdé novament el 1123 Collaborà amb Alfons I d’Aragó en les lluites contra els sarraïns Es casà 1089 amb Ermengarda d’Anjou, que repudià, i amb Felipa de Tolosa 1094, de qui se separà el 1116 Estigué unit irregularment amb Dangerosa, dita la Maubergeon , muller del vescomte de Châtellerault Poitou, amb una dama…
enciclopèdia
Literatura
Obra en què és exposat el conjunt de les coneixences humanes o de les referents a una ciència, en articles separats, generalment disposats per ordre alfabètic.
Es diferencia del diccionari en el fet que presenta, ultra la definició, una informació, tan completa com és possible, dels mots enregistrats Una classificació freqüent de les enciclopèdies en reconeix de dos tipus d’una banda, les enciclopèdies en sentit estricte, els articles de les quals tenen com a encapçalament gairebé exclusivament substantius de lèxic especialitzat o noms propis topònims, noms de persones, organitzacions, etc D’altra banda, hi ha els diccionaris enciclopèdics , que presenten la mateixa estructura que un diccionari i que, per tant, comprenen mots de totes les categories…
Santa Maria d’Avellanos (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del poble d’Avellanos, al qual s’arriba per una pista d’uns 4 km que surt del poble de la Mola d’Amunt JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG271972 Edifici romànic en la seva nau central, ampliada per capelles i un campanar tardans ECSA - JA Adell Història Malgrat que el topònim és d’origen basc, no n’hem trobat cap notícia fins al final del segle XIV, i encara referida al lloc i no pas a l’església El capbreu-llevador de Susterris del 1378 consigna “ Aveyllanoves, primerament en la vall de Sent Serni, en G del barri de Veyllanoves fa…
Torre de Bellcaire d’Urgell
Art romànic
Situació Les restes de la torre de Bellcaire són situades al nucli antic del poble, a l’actual Carrer Major Mapa 33-14360 Situació 31TCG259254 El poble de Bellcaire és situat al km 9 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs PBRo Història De la torre de Bellcaire, en consta l’existència des de l’any 1091, en què el comte Ermengol IV feu donació a Sant Serni de Tavèrnoles de la torre de Bellcaire, amb dues almúnies que eren al seu voltant Posteriorment, l’any 1139, hi ha testimoni documental que el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira feren donació a un grup de colonitzadors…
literatura siríaca
Literatura
Producció literària escrita en siríac.
Es tracta d’una literatura eminentment religiosa i cristiana, bé que no manquen obres de caràcter històric o àdhuc científic Cronològicament, s’obre amb les versions bíbliques Al segle II i per obra, segurament, de judeocristians, fou traduït l’Antic Testament directament de l’hebreu al siríac Aquesta versió és anomenada Pšiṭtā ‘simple’ La versió del Nou Testament li és una mica posterior i hom l’anomena també Pšiṭtā o, millor encara, Vetus Syra Una altra versió, però, del Nou Testament tingué molta difusió en la tradició siríaca, el Diatèssaron de Tacià segle II Pel que fa a la història…