Situació
Les restes de la torre de Bellcaire són situades al nucli antic del poble, a l’actual Carrer Major.
Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG259254.
El poble de Bellcaire és situat al km 9 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs. (PBRo)
Història
De la torre de Bellcaire, en consta l’existència des de l’any 1091, en què el comte Ermengol IV feu donació a Sant Serni de Tavèrnoles de la torre de Bellcaire, amb dues almúnies que eren al seu voltant. Posteriorment, l’any 1139, hi ha testimoni documental que el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira feren donació a un grup de colonitzadors d’un alou al camp de Mascançà i d’una torre enrunada dins aquell camp, anomenada ...turrim Belchaire. Encara uns anys més tard, els mateixos comtes cediren a Ramon de Vall-llebrera, als seus germans i a d’altres, dotze parellades de terra al lloc de Bellcaire, al camp de Mascançà, i per aquesta cessió esdevingueren homes solius dels atorgants.
De l’any 1177 hi ha notícia, pel testament atorgat en aquest any pel comte Ermengol VII d’Urgell, que aquest llegà la vila de Bellcaire, amb els seus termes i possessions, al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i a la vegada manifestava la voluntat de ser-hi enterrat. L’any 1212, l’abat Guillem, de l’esmentat cenobi, decidí de restaurar la torre i el lloc de Bellcaire, que a causa de les guerres estaven quasi totalment destruïts. Poc després, el 1220, l’abat Guerau efectuà la venda de Bellcaire en favor del monestir de Poblet. La torre es conservà fins al segle XVII, o almenys se’n conservà el nom (la torre, la torreta) com un punt de referència de l’urbanisme del lloc. Bellcaire romangué sota el domini de Poblet fins a la desamortització del segle XIX. (PBRo-MLIR)
Torre
Filada inferior de 7, 30 m de llargada, l’únic element visible d’aquesta torre existent ja al segle XI.
P. Bertran
Actualment, en queda només la filera inferior de 7, 3 m de llarg, amb paraments regulars, de pedra gastada, que fan entre 70 i 95 centímetres d’ample i sobresurten uns 40 centímetres sobre l’actual nivell del terra. Versemblantment, devia tractar-se d’una torre quadrada o rectangular que protegia la primitiva població estructurada amb una muralla en forma de vila closa, amb una única porta de sortida al costat mateix d’aquesta torre. Consta l’existència d’un pany de muralla, ja en el segle XII, i un vall de protecció, típic dels nuclis habitats i de les quadres que es construïren a l’antiga esplanada del Mascançà. (PBRo)
Bibliografia
- Soler, 1964, doc. 47, pàgs. 102-103
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(I), pàg. 531
- Bertran, 1982*
- Altisent, 1993, vol. I, doc. 91, pàg. 92 i doc. 201, pàg. 170