Resultats de la cerca

Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La seva capçalera, molt muntanyosa, pot…

Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual cosa permet de…

Especialista corredora de maratons, és coneguda perquè fou la primera dona a córrer la marató de Boston amb dorsal, l’any 1967, malgrat que la cursa  només era autoritzada per a homes Arribà a la meta amb un temps de 420 h i escortada per alguns corredors, per impedir que el director de la cursa la fes fora de la competició Posteriorment guanyà la marató de Nova York, amb un temps de 30729 h 1974, i fou segona en la marató de Boston 1975, amb la seva millor marca personal 25137 h

Situada a l’extrem sud del canal de Suez, forma, juntament amb Bur Tawfīq i Bur Ibrāhīm, un gran complex portuari, amb refineries de petroli hi arriba per l’oleoducte d’Al-Gardaqah i Rā's Gārib, indústries químiques i pneumàtics Voltada de desert, rep l’aigua d’Ismailia Fou molt danyada durant la guerra araboisraeliana del 1967 i, econòmicament, pel tancament del canal de Suez 1967-75 El 1980 hom inaugurà un túnel viari fet per sota del canal de Suez, uns 20 km al N de la ciutat

Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada

El nucli es formà el 1947 i prengué el nom arran de la visita que féu a Barcelona Eva Duarte de Perón aquell any Fins el 1966 el nombre de barraques no superà les 200, però la desaparició de les del Somorrostro i de Montjuïc hi incrementà la població, que arribà a tenir 1 000 barraques i unes 5 000 persones La població era majoritàriament gitana L’any 1985 encara hi havia 55 barraques i una població d’unes 400 persones Un cop desaparegudes les barraques 1989, hom hi construí el parc de Sant Martí

En l’antiguitat constituí una província romana de la Gàllia meridional Gallia Narbonensis i tingué per capital Narbo Martius l’actual Narbona Zona profundament romanitzada, la Gàllia Narbonesa abraçà tota la part mediterrània d’Occitània i, pel cantó nord, arribà fins a Viena del Delfinat i Ginebra Dioclecià la dividí en tres regions Prima Narbonensis, Secunda Narbonensis i Viennensis Des del segle VIII fins a la fi del segle IX, eclesiàsticament el Narbonès comprengué els bisbats d’Occitània i també els catalans de la Tarraconense arquebisbat de Narbona

Centre comercial i agrícola, i capital, de la Terra de Lemos té indústries, especialment de blanqueria Sorgida al segle XI en terres adquirides pels comtes al monestir de San Vicente do Pino —fundat abans del segle X—, durant centúries la seva vida girà entorn d’aquest i arribà a ésser una de les poblacions més importants de Galícia L’església del monestir fou reconstruïda al segle XVI Conserva restes de les muralles i d’un castell medievals Cal destacar el collegi del Cardenal, edifici alçat als segles XVI i XVII

És formada per un altiplà ondulat d’altitud moderada, que arriba a 700 m a les Long Range Mountains, vora el litoral occidental, mentre que la part oriental és més baixa La major part de l’illa és composta de roques precambrianes, bàsicament arcaiques Els Barren Grounds tundra ocupen les altures de la petita península del Nord, el centre-sud i una franja litoral gairebé contínua Forma part de la província del mateix nom Terranova, la població de la qual habita en més de les dues terceres parts a l’illa

Iniciada amb un establiment de la Companyia de les Índies Orientals a l’illa de Bombai 1672, i estesa pel continent a partir de la segona guerra amb els marathes 1802-18, arribà a comprendre un vastíssim territori que anava des del Sindh i el Gujarat, al nord, fins a la ratlla de Mysore i Madràs, al sud, i àdhuc la ciutat àrab d’Aden La circumscripció, que constituí un element fonamental en la penetració britànica a l'Índia, es convertí el 1947 en l’estat de Bombai