Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Carles Grau
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte, deixeble de Pere Costa.
Treballà al castell de Sant Ferran de Figueres, on féu la font de la plaça A Barcelona féu les imatges laterals —desaparegudes— de la façana de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, l’escultura aplicada del palau de la Virreina 1775, la capella de Santa Marta avui a l’hospital de la Santa Creu, la Mercè, el Collegi de Cirugia i el palau del duc de Sessa
ocapi

Ocapi
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils
, de la família dels giràfids.
Ateny 160 cm fins a la creu, té el dors marcadament descendent, el coll robust, les potes llargues, és de color castany fosc amb la part superior de les potes ratllada de blanc i negre, amb la part inferior blanca i els costats de la cara de color gris clar Els mascles tenen banyes curtes És herbívor i de costums nocturns Habita a les selves denses del Congo
mitra
Mitra del cardenal Casanyes
© Fototeca.cat
Indumentària
Cristianisme
Lligadura litúrgica, pròpia dels bisbes (i també d’altres eclesiàstics que n’hagin rebut facultat, com molts abats), per a la celebració litúrgica.
A Occident, on sembla derivar d’un capell no litúrgic papal phrygium , als segles IX-X, pren una forma bicuspidada, amb les punxes als costats o al davant i al darrera, i augmenta d’alçada al llarg del temps modernament hi ha una tendència a tornar a les mides reduïdes de la mitra romànica A l’Orient, la mitra pren una forma quasi semiesfèrica, amb una creu al cim
Didakhé
Escrit cristià no canònic dels voltants de l’any 70.
El seu nom complert en grec és Διδαχή τῶν δὡδεκα ἀποστόλϖν ‘Doctrina dels dotze Apòstols’ Especialment venerat per l’Església primitiva, serví de model com a primer esquema d’ordenació eclesial Conté la doctrina més elemental d’ordre pràctic, litúrgic i moral requerida per a la iniciació cristiana D’autor desconegut, hom el creu redactat probablement a Síria o a Palestina per un doctor cristià provinent del judaisme
psicodrama
Psicologia
Tècnica psicoteràpica, popularitzada per J.Moreno, consistent en la representació dramàtica improvisada per part del pacient dels papers suggerits o no pel director del joc.
Davant un públic, format sovint per altres malalts psicoteràpia de grup, hom rep la consigna d’actuar, per exemple, d’acord amb la manera com creu que el veuen els altres els seus fills, els seus subordinats, etc Segons el psicodrama, la representació psicodramàtica d’un paper aporta la comprensió del veritable paper social que hom fa i serveix per a una millor adaptació de l’individu en el grup
tresillo
Jocs
Joc de cartes jugat entre tres persones.
Cada jugador rep nou cartes i el qui creu poder fer més bases i, per tant, guanyar el joc diu a voluntat seva quin coll són atots o gira la primera carta de les que resten en el carter i el coll d’aquesta són atots Cada jugador pot canviar, al començament del joc, alguna de les seves cartes per altres tantes de les que resten al carter
Màscara de ferro
Història
Nom amb què és conegut un individu detingut durant molts anys, sempre sota la custòdia de Saint-Mars, a Pinerolo, a l’illa de Sainte-Marguerite i, del 1698 al 1703, a la Bastilla.
Hom creu que portava el rostre permanentment cobert amb una màscara de vellut amb articulacions de ferro Sobre la seva identitat foren fetes moltes suposicions, i alguns opinaven que es tractava d’un germà bessó de Lluís XIV, fet desaparèixer per evitar la qüestió successòria També fou identificat amb el comte Ercole Antonio Mattioli Des del començament del s XVIII, nombroses obres literàries han tractat d’aquest tema
Giulio Cesare Carnevali
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf italià.
Formà grup per a la decoració del retaule major de la parròquia de Santa Maria de Mataró 1778-1804 El 1809 fou professor a l’escola de Llotja de Barcelona Com a escenògraf, juntament amb Lucini, Cambon, Cagé i Penne, introduí a Barcelona l’evolució neoclàssica Treballà en la pintura de la decoració del Teatre de la Santa Creu Fou pare del pintor Felipe Carnevalli , d’escassa producció
Enric Ribas i Ribas
Cirurgià.
Estudià medicina a Barcelona Ingressà el 1897 a l’Hospital de la Santa Creu i el 1906 era cap del Servei de Cirurgia Fou el primer president de l’Institut Medicofarmacèutic 1898 i de la Societat de Cirurgia de Barcelona 1927 Presidí l’Acadèmia i Laboratori 1922-24 i el Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1932 Fou professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona
Vicent Ferrandis
Literatura
Poeta i brodador d’ofici.
Participà en el certamen de Santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren entre els preliminars d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo edició d’Anvers del 1557 Publicà, en collaboració amb el també poeta Jaume Bertran, Obres contemplatives i de molta devoció en lloors de la Sanctíssima Creu València 1515
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina