Resultats de la cerca

Estudià a Oxford, període durant el qual es formà musicalment A Oxford entrà en contacte amb la teologia, i això l’impulsà a estudiar per a capellà, essent ordenat el 1894 Fou bibliotecari honorari de St Michaels College a Tenbury Wells 1918-48, on dugué a terme l’arranjament i la catalogació de l’extens material imprès i manuscrit Centrà el seu interès en la música anglesa antiga, sobre la qual feu conferències en diverses universitats La seva contribució més important fou l’edició de música anglesa del període comprès entre el 1545 i el 1640, així com els escrits i enregistraments amb què…

Estudià al Conservatori de Colònia amb E Humperdinck i F Wüllner El 1891 començà a actuar com a violinista, però quatre anys més tard entrà en l’Orquestra de Chicago com a director assistent El 1905, arran de la mort del director de la formació, T Thomas, Wüllner esdevingué titular de l’Orquestra de Chicago, que passà a denominar-se Orquestra Theodore Thomas l’any següent i Simfònica de Chicago a partir del 1912 Stock en fou el director principal fins a la mort La seva tasca al capdavant d’aquesta formació es destacà per la presentació a Amèrica d’obres de C Debussy, M Ravel, G…

Estudià al Musiches Gymnasium de Frankfurt amb K Thomas i a Friburg amb K Lechner El 1955 fou contractat com a director del Cor Monteverdi d’Hamburg, amb el qual realitzà diversos concerts arreu d’Europa i dels EUA, interpretant un extens repertori que inclou obres dels segles XVII-XX El 1960 fou nomenat director de l’Akademische Musikpflege, i entrà com a lector de teoria de la música a la Universitat d’Hamburg, de la qual esdevingué professor el 1972 Edità obres de C Monteverdi i A Scarlatti amb versions crítiques, i reconstruí òperes com L’oca del Caire , de Mozart Una bona part del seu…

Vida El 1934 entrà a treballar a la central espanyola de la Fox a Barcelona Després de la guerra civil es traslladà a la sucursal de Madrid, i més tard ingressà en la Distribuidora Ballesteros 1942-49 El 1951 intervingué en la creació de Columbus Films, propietat de Francisco Hormaechea de la Sota El 1953 fundà Oriens Films, la seva pròpia distribuïdora a Madrid, que l’any següent convertí en Discentro En fou gerent fins que el 1962 el substituí el seu germà Josep Maria posteriorment en fou conseller delegat fins que el 1978 la societat tancà També treballà a Distribuciones Independientes…

Fou campió d’Espanya de velocitat 1948 amb Montesa i guanyà diverses curses d’aficionats com el primer Campionat de Catalunya per a aficionats 1949 Al final de la dècada de 1940 entrà a treballar a Montesa i dissenyà dos dels models de més èxit d’aquesta marca, la Impala 1962, premi Delta d’Or ADI-FAD del 1962 i la moto de trial Cota 247 1968, premi Delta d’Argent ADI-FAD del 1968 i premi Delta d’Or ADI-FAD del 1986 Com a dissenyador industrial de mobiliari fou guardonat amb el Delta de Plata per la pilona Tente i fou menció especial també de l'ADI-FAD pel banc Montseny i el fanal Conica

Competí amb la Penya Ciclista Colomina i l’Agrupació Ciclista el Prat Guanyà quatre Campionats d’Espanya, un de fons en categoria juvenil i tres de persecució per equips com a amateur El 1992 entrà a la Societat Ciclista Ilerdense, que presideix des del 2006, i tornà a competir com a veterà Organitzà la Volta a Lleida de veterans, el Critèrium de pista i diverses mànegues de la Copa Catalana de ciclocròs, i creà un equip d’elit Parallelament fou vicepresident de l’Associació Ciclista Terres de Ponent, des d’on muntà la Volta a les Terres de Ponent per a juvenils Fou delegat de la Federació…

Titulat a Barcelona 1945 Entrà a la diputació provincial de Barcelona el 1953 com a cap del Servei de Conservació de Monuments i fou cap dels serveis d’arquitectura Entre les seves obres de restauració hi ha el pont del Diable de Martorell, la Universitat de Cervera, el castell de Sant Martí Sarroca i els monestirs de Lluçà i de l’Estany Com a obres de creació féu el parvulari i les escoles Mundet, el Museu de Badalona, el Museu Tèxtil de Terrassa i el Museu de Capellades i dugué a terme la installació del Museu de Mir, la restauració del Maricel de Sitges i la installació al seu edifici de…

Estudià filosofia i teologia al seminari de Lleida i el 1900 entrà a la Companyia de Jesús S’ordenà de sacerdot 1912 i fou nomenat professor de psicologia 1912 Aviat es remarcà pels escrits sobre la seva especialitat, en moltes revistes, i escriví molts articles no signats de l’Enciclopedia Espasa El 1925 organitzà un laboratori psicopedagògic a Sarrià i fou un dels iniciadors de la psicologia experimental a la península Ibèrica Expulsat de l’Estat espanyol el 1932, continuà les seves recerques i el seu magisteri a Avigliana Torí El 1939 retornà i dirigí la Balmesiana Entre les seves obres…

Després de passar pels estudis acadèmics es traslladà a Berlín, entrà en contacte amb la pintura de Seurat principalment i començà la seva preocupació pel purisme Entre el 1920 i el 1929 fou director de la secció de pintura mural i per a teatre del Bauhaus En aquest moment els valors espacials, així com els colors clars i purs de les seves obres, concorren a l’estructura arquitectònica i ambiental de l’edifici També té una gran activitat creadora i revolucionària dins el camp del ballet, amb una concepció abstracta de l’espai escènic Separat de l’ensenyament pels nazis, es retirà al sud d’…

El 1827 ingressà al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, que hagué d’abandonar el 1835 El 1840 es refugià a l’abadia de San Martino de Scalis Palerm, on esdevingué bibliotecari i professor de teologia moral El 1848 fou obligat per la situació política a retornar a Catalunya i entrà en la congregació dels missioners del Cor Immaculat de Maria, que acabava de fundar Antoni M Claret A partir del 1854 —i durant disset anys— fou director general de les germanes carmelitanes de la caritat de Vic El 1875 l’abat Miquel Muntadas l’acollí a Montserrat, on fou mestre de novicis Feu nombroses…