Resultats de la cerca
Es mostren 4044 resultats
La força d’Araós (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Forats excavats a la penya que constitueix un dels escassos vestigis de l’antic poblat d’aquesta força ECSA - J Bolòs Es tracta de restes d’una fortificació i de diversos habitatges medievals situats prop de la capella de Sant Francesc, al costat occidental del poble d’Araós, a la Vall Ferrera Mapa 34-9182 Situació 31TCH571111 Des d’Araós surt un camí que porta cap a la capella de Sant Francesc Havent sortit del poble es bifurca el camí de dalt ens portarà fins al cim del castell Les restes dels habitatges són al vessant sud JBM-JJBR Història La senyoria d’Araós, com la resta de la…
mode
Música
Relació particular que, en una peça o un fragment musical, estableixen les notes d’un sistema musical determinat amb la nota que s’erigeix com a centre tonal, o tònica.
La representació gràfica més habitual del mode és en forma d’escala ascendent d’una octava d’extensió limitada per la tònica en els dos extrems D’aquesta manera es poden apreciar el sistema al qual pertany el mode en funció de quantes i quines són les notes que hi apareixen i les relacions intervàlliques concretes que s’hi donen En el llenguatge tonal modern, que utilitza bàsicament el sistema heptatònic , es troben dos modes el mode major i el mode menor Aquests dos modes representen dues maneres d’organitzar les notes del mateix sistema Per exemple, les notes fa, do, sol, re,…
submesoescala
Geografia
Escala situada entre la mesoescala i la microescala en la qual la rotació i l’estratificació són importants, però ja no hi ha equilibri geostròfic.
llepassa
Construcció i obres públiques
Llistó llarg i flexible que empren els mestres de cases com a plantilla per a dibuixar les voltes de llit d’escala o altres corbes.
replà
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les superfícies planes d’una escala construïdes davant les portes dels pisos o al cap d’un ram, especialment als angles del buc.
Quan és al cap d’un ram, consisteix en un esglaó l’estesa del qual és notablement superior a la dels que el precedeixen i a la dels que el segueixen i en els angles del buc és sensiblement igual a l’amplada dels esglaons
projector de perfils
Tecnologia
Episcopi que projecta sobre una pantalla translúcida el perfil amplificat d’una peça i alhora, i superposat, un dibuix a escala del perfil de referència.
A partir de la comparació d’ambdós, hom pot verificar llur coincidència i, eventualment, corregir per mecanització el de la peça fins a fer-lo coincidir amb el del dibuix
dibuix lineal
Disseny i arts gràfiques
Educació
Sistema de representació de plans, de seccions, alçats, plantes, esquemes, etc, generalment a escala, emprat correntment en arquitectura, construcció i en la indústria (dibuix industrial).
És efectuat mitjançant el regle i el compàs, i hom l’anomena així per oposició al dibuix artístic
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
accés
Tecnologia
Porta, trapa, escala que permet d’arribar en alguna instal·lació, mecanisme normalment inaccessible, per tal d’inspeccionar-lo o de mantenir-lo en funcionament correcte.
projecte Corine
Projecte iniciat el 1985 per la Unió Europea com una eina per a facilitar la recollida estandarditzada de dades sobre els ecosistemes a escala europea.
En la primera fase, CORINE Coordination of Information on the Environment Land Cover 1990, es creà la base de dades geogràfiques sobre cobertura vegetal i els usos del sòl a la Unió Europea i s’establiren la metodologia de treball i els criteris per a la classificació dels biòtops naturals europeus, sobre els quals es féu la classificació dels hàbitats de Catalunya En la segona fase, Image &CORINE LC 2000, s’actualitzà la informació per a tot Europa amb l’ajuda de dades via satèllit Des del 2007, es treballa en l’actualització de les dades recollides fins el 2006 L’organisme responsable…