Situació
Forats excavats a la penya que constitueix un dels escassos vestigis de l’antic poblat d’aquesta força.
ECSA - J. Bolòs
Es tracta de restes d’una fortificació i de diversos habitatges medievals situats prop de la capella de Sant Francesc, al costat occidental del poble d’Araós, a la Vall Ferrera.
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH571111.
Des d’Araós surt un camí que porta cap a la capella de Sant Francesc. Havent sortit del poble es bifurca; el camí de dalt ens portarà fins al cim del castell. Les restes dels habitatges són al vessant sud. (JBM-JJBR)
Història
La senyoria d’Araós, com la resta de la Vall Ferrera, fou detinguda successivament pels feudataris dels comtes de Pallars: al segle XI, Guitard Isarn i els seus descendents (Ficapal, Tedbal,...), i als segles XII i XIII, els Galliner i els Toralla. L’any 1231 Araós havia estat empenyorat a Sibil·la de Vilamur per 1 000 sous. En el seu testament tancat aquest any. Arnau Galliner ordenà que es pagués la quantitat per a recuperar la vila. L’intervencionisme dels Foix a la Vall Ferrera, en augment des de la darreria del segle XIII, acabà per integrar-la dins el cinquè quarter del vescomtat de Castellbò, incorporat a la corona l’any 1548.
Cinc anys després de la invasió gascona del 1513, el decrèpit castell encara servia de recollida dels homes d’Araós i Besan, els quals eren tinguts de fer-hi obra i guàrdia: “Lo castell d’Arahós solie ésser bona fortalesa, ara es tot derribat é derroquat, car los gascons lo derrocaren e feren grans crueltats en lo any MDXIII. Dins lo qual castell havie una torre molt forte e dins la torre ere la presó; ara tot és desfet. En lo loch de Arahós havie dues poblacións, ço és, la força o fortalesa la qual de les cases fahie fortalesa o muralla, e la vila o cases baix sens muralla”. (PBM)
Castell
Del castell d’Araós gairebé no resta res. Al cim del turó, un petit replà que fa 5 m d’ample per 12,5 m de llarg, es devia alçar en la fortificació, de la qual sembla que només resta un petit fragment de mur que fa uns 3 m de llarg. A més, al costat nord es pot veure un vall que envolta parcialment el cim del turó.
Habitatges
El més interessant d’aquest indret és, tanmateix, ei gran nombre de forats a la roca i de pedres treballades que hi ha a tot el vessant sud d’aquest pujol. S’endevina l’existència d’almenys cinc o sis habitatges i també d’unes escales cavades a la roca que s’enfilen fins gairebé el cim per la banda oriental.
Sota mateix de l’indret on sembla que hi havia el castell, hi ha diversos forats fets horitzontalment en una roca. Dos o tres molt a prop, d’uns 15 cm de costat, a uns 160 cm de terra. Més enllà, n’hi ha un altre i encara més cap a llevant algun altre. En aquest cas és, però, difícil de saber a quin tipus de construcció podien pertànyer.
A la vora del lloc on són fets aquests forats, hi ha un petit replà, on s’observa la roca del fons retallada en una longitud d’uns 5 m. Al llarg d’aquests 5 m hi havia almenys 5 forats, situats entre els 140 i 180 cm d’alt, amb relació al sòl; la roca fa uns 265 cm d’alçada màxima. Davant d’aquesta pedra, el replà té una extensió d’uns 365 cm. A l’oest hi ha un canalet que fa uns 110 cm de llarg, que devia servir per a desviar l’aigua en aquesta banda. Per totes aquestes característiques, es pot afirmar que en aquest lloc hi havia hagut una construcció, probablement un habitatge.
Per sota seu, en un nivell inferior, aparegueren les restes de dues construccions més. Immediatament dessota, també en una longitud d’uns 5 m, hi ha, així mateix, 5 o 6 forats de biga, amb una forma molt semblant als descrits anteriorment. Al costat, en el mateix replà, però en un lloc una mica separat, hi ha alguns altres forats, que potser pertanyien a la coberta d’un edifici annex al precedent. Més cap a l’est trobem l’escala formada per tres conjunts d’uns cinc graons, que fan uns 130 cm de llarg i tenen una amplada i una alçada d’uns 25 cm.
Per sobre de l’escala, més a llevant, hi ha altres encaixos que poden fer suposar que hi havia hagut una altra construcció. Així mateix, per sota de l’escala, també hi ha en tres o quatre llocs més forats fets a la roca, encaixos i pedres tallades que fan suposar l’existència d’altres construccions.
Aquest tipus de construccions adossades a la roca ja han estat estudiades en altres comarques (vegeu els volums XII i XIX de la present obra, dedicats respectivament al Berguedà i el Penedès-Anoia). En aquest cas no es tracta, però, d’una masia isolada, tal com s’esdevé sovint al Berguedà, ans de tot un petit poblet. Tot i que cal suposar amb força seguretat que corresponen a construccions de l’època estudiada en aquesta obra. Tanmateix és difícil d’escatir les característiques d’aquests habitatges, com ara quin tipus de coberta podien tenir (de branques, de lloses o de teules) i també llur datació exacta. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979. vol.VI(II), pàgs. 1472-1476
- Tragó, 1982. pàgs. 45. 51-52. 54 i 58
- Valls, 1988. pàg. XX.