Resultats de la cerca

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Aficionat al rugbi, fou jugador del Club Esportiu Universitari fins el 1967 Durant els anys seixanta també fou directiu de la Federació Catalana de Rugbi Rebé la placa de plata de la Federació Espanyola de Rugbi 1965 En la faceta periodística, també els anys seixanta, fou redactor d’esports de La Vanguardia Al mateix temps treballà a Ràdio Barcelona, retransmetent el programa esportiu Catalunya Deportiva Dirigí diverses revistes, entre les quals cal destacar El Papus El 1973 fundà Barrabàs

El 1958 ingressà com a vocal a la Federació Catalana de Hockey i assumí el càrrec de president 1963-68 Posteriorment presidí la Reial Federació Espanyola de Hockey 1969-72 El 1969 també ingressà al Comitè Olímpic Espanyol i fou membre del comitè organitzador de la primera Copa del Món d’hoquei sobre herba a Barcelona 1971 Durant anys s’atorgà el trofeu a l’esportivitat amb el seu nom Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu 1967

Es formà al Rugby Club l’Hospitalet i després passà al Rugbi Club Cornellà, però gran part de la carrera esportiva la desenvolupà al Futbol Club Barcelona durant la dècada de 1950 Fou vuit cops internacional amb la selecció espanyola Com a entrenador, feu carrera al Futbol Club Barcelona i se li concedí la medalla de bronze de la Federació Espanyola de Rugbi 1961 També feu d’àrbitre i formà part de la directiva de la federació catalana

Exercí al Club Esportiu Mediterrani entre el 1949 i el 1978, i forjà campions de Catalunya i d’Espanya com Maria Rosa Vicente, Ramon Benito, Armand Casado o Joan Agut Rebé nombrosos premis com la placa al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 1960 el de millor entrenador català 1965 el premi anual del Collegi Estatal d’Entrenadors 1970, i la medalla d’or de Serveis Distingits de la Federació Espanyola de Natació 1972

Jugà amb la Unió Gimnàstica Badalona, amb la qual es proclamà campió de Catalunya 1952 L’any 1953 quedà en segona posició en el Campionat de Catalunya i arribà a la final del Campionat d’Espanya Fou dues vegades seleccionat dins l’equip regional a onze Fou el cinquè president de la Federació Catalana d’Handbol 1967-72 Desta-cà per l’impuls de la selecció catalana d’handbol També fou vicepresident de la federació espanyola

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…

El tennis amb cadira de rodes és un esport practicat per persones amb discapacitat física que utilitzen una cadira de rodes molt lleugera i amb molta mobilitat Els partits són individuals o de dobles, tant en homes com en dones, i segueixen les normes del tennis tradicional, amb l’única diferència que es permet que la pilota boti dues vegades, sempre que el primer bot sigui dins dels límits de la pista Fou un esport d’exhibició durant els Jocs Paralímpics de Seül 1988 i es convertí en esport paralímpic als Jocs de Barcelona 1992 A Catalunya, aquesta pràctica la regula la Federació…

Fou membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i fundador de l’Orientació Catòlica i Professional del Dependent i de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona Participà en l’organització de les Cases del Congrés Eucarístic, en la de l’Institut de Sociologia Aplicada, etc Collaborà en obres collectives sobre la Federació de Joves Cristians i la immigració a Catalunya i fou un dels primers militants que a la postguerra cercaren una catalanització de l’Església

Fou subcampiona del món júnior 1984 en vaurien En categoria absoluta, guanyà el Campionat d’Espanya de la mateixa classe 1994 i en creuer 1995 El darrer any també fou subcampiona mundial en creuer Ha publicat diversos llibres relacionats amb l’ensenyament en el camp de la nàutica, com Comencem a navegar La vela lleugera 1989, juntament amb Joan Gelpí Té la insígnia de plata de la Reial Federació Espanyola de Vela i la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela