Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre nord-americà.
El significat extramusical més important de la paraula blues fa referència a un estat d’ànim, ja que des del segle XVI l’expressió blue devils 'dimonis blaus' s’ha emprat en llengua anglesa per a descriure un estat de malenconia o depressió El terme blues , però, no s’incorporà a la parla popular dels Estats Units fins després de la guerra civil 1860-65, i no fou fins cap al 1900 que els afroamericans del sud del país començaren a utilitzar-lo per a anomenar la música que expressava l’esmentat estat d’ànim Així, s’ha d’entendre que l’intèrpret canta o toca per alliberar-se del blues Es parla…
mètode dodecatònic
Música
Tècnica de composició ideada per Arnold Schönberg (1923) que consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l’escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor.
La sèrie pot oferir quatre modalitats original, retrògrada interpretació de l’original en sentit contrari, inversió de l’original en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari i retrògrada de la inversió Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical o bé en una combinació d’ambdues El mètode dodecatònic fou considerat la màxima creació musical de l’avantguardisme, i els principals compositors foren el mateix Schönberg, ABerg i A Webern Posteriorment, donà origen al serialisme La introducció del mètode dodecatònic a…
concitato
Música
Terme utilitzat per C. Monteverdi (stile concitato) per a referir-se a un estil de recitatiu basat en nombroses repeticions ràpides de notes (de manera semblant al tremolo) que buscava un efecte dramàtic d’excitació en la música.
Monteverdi l’emprà en obres com l’òpera Combattimento di Tancredi e Clorinda 1624 i en els Madrigali Guerrieri et Amorosi 1638 Alguns compositors posteriors fins al principi del segle XVIII imitaren aquest estil
loco
Música
Paraula italiana ('lloc') que apareix en la partitura per a indicar la tornada al registre real, assenyalat per les notes escrites, després d’un fragment en el qual aquestes s’han transportat a l’octava alta o baixa.
trompeta

Trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o bé de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg, cilíndric, recte o, en la forma més usual i característica, corbat dues vegades, i acabat en un pavelló Sembla que el mot trompeta deriva d’una forma en diminutiu del grec strombós , ètim de trompa, que significa cargol marí La trompeta, però, no és de cap manera una trompa de petites dimensions És molt probable, a més, que ambdós instruments no tinguin un origen comú Coincideixen en el sistema de…
teoria
Música
Conjunt de regles relatives a la melodia, l’harmonia, el contrapunt, el ritme, les formes i la instrumentació.
Com a concepte, la teoria s’oposa a la pràctica, és a dir, inclou pensaments, conceptes i coneixements relacionats amb la creació i la interpretació musicals, però el mateix acte creatiu o interpretatiu no en forma part pot ser el seu objecte d’estudi, però no la seva activitat pròpia En català, l’expressió ’teoria de la música’ s’usa amb dos significats que tan sols coincideixen en part, i que corresponen, respectivament, a allò que en alemany s’anomena Musiklehre i Musiktheorie d’una banda, les nocions elementals que tota persona adquireix en els estadis inicials del seu aprenentatge…
text
Conjunt de paraules d’un autor, d’una llei, d’una acta, etc, que constitueix la part original d’una obra, en contraposició a les notes, als comentaris, a la versió, etc, que hi ha adjunts en el llibre.
suplement
Periodisme
Publicació annexa a una altra, que pot ésser periòdica (un diari, per exemple, amb suplement literari, econòmic, esportiu, etc), o no, com una enciclopèdia, un estudi monogràfic, amb ampliació de certs temes o dades i notes de caràcter complementari.
En ambdós casos es pot editar juntament amb la publicació de la qual depèn o bé per separat
xilòfon
Xilòfon
© Fototeca
Música
Instrument musical format per un teclat rústic de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries diferents que, en ésser percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de notes (de dues a quatre octaves).
Originari de l’Extrem Orient, és molt difós des de la Melanèsia fins a l’Àfrica, les Antilles i l’Amèrica Central i del Sud En les formes més arcaiques Madagascar, Nova Bretanya les fustes són sostingudes entre les cames del sonador en les altres van fixades a suports de fusta Àfrica, Extrem Orient o lligades a dues cordes Indonèsia Les formes modernes, incorporades a l’orquestra ~1875, són constituïdes per una sèrie de cilindres de fusta de diversa entonació, enfilats en els seus extrems amb un cordó i separats per nusos, o bé alineats sobre un suport fix, que hom colpeix amb…
pandiatonisme
Música
Terme encunyat per N. Slonimsky en el seu llibre Music since 1900 (1938) per a designar la lliure utilització de les set notes de l’escala diatònica sense les restriccions melòdiques, harmòniques o contrapuntístiques pròpies de l’harmonia funcional.
Amb aquest terme, Slonimsky pretén descriure aspectes tècnics i estilístics d’autors com ara S Prokov’ef, I Stravinsky o D Šostakovič vegeu l’exemple 6b d’ harmonia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina