Resultats de la cerca
Es mostren 1150 resultats
Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptora.
La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…
, ,
Joan Alcover i Maspons
Joan Alcover i Maspons
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Poeta, assagista i polític.
De família urbana benestant, estudià a l’Institut Balear, on fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll Estelrich i Antoni Maura El 1869 inicià la carrera de dret a Barcelona, on refermà la seva afecció literària, entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença i escriví bona part dels seus primers poemes i narracions, alternativament en castellà i en un català dialectal i insegur Les seves primeres publicacions poètiques les donà a conèixer des de les pàgines de Revista Balear 1872-74 Després d’obtenir, a vint-i-quatre anys, el títol d’…
,
Bernat Desclot

Bernat Desclot
© Fototeca.cat
Cronologia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra Autor de la segona de les quatre grans cròniques de la tradició historiogràfica catalana medieval, que porta el seu nom, Crònica de Bernat Desclot Coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats —, fou escrita entre el 1283 i el 1288 i se centra en el curt però intens regnat de Pere el Gran 1276-85 La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot…
, ,
literatura russa
Literatura
Literatura conreada en llengua russa.
Els inicis en la tradició oral De la literatura oral del primer estat rus Kíev, segles IX-XIII només resten testimonis indirectes influències populars a les cròniques, referències als skomorokhi joglars, reminiscències d’encanteris, de cants èpics i de llegendes, sermons religiosos contra la poesia i les cançons rituals, etc Alguns erudits fan datar d’aquesta època les byliny o cants èpics, protagonitzats pels bogatyri , herois del poble de qualitats físiques sobrehumanes que defensaven la terra russa contra l’invasor Amb el temps, els elements històrics i literaris es barrejaren talment que…
Llengües i literatures clàssiques
L’origen de les llengües No disposem de cap documentació sobre els orígens i els primers estadis del llenguatge humà, ja que només coneixem les llengües a partir del moment en què es conserven per mitjà de l’escriptura fonètica, és a dir, a partir del moment en què els signes alfabètics representen uns sons Per tal d’arribar a aquest estadi de llengües transcrites han d’haver recorregut un llarg tram de la seva evolució oral ara bé, aquest procés no es pot reconstruir, com a màxim pot ser objecte de conjectures per part dels entesos La tradició teològica del passat interpretava el llenguatge…
Ibn ‘Amīra
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut Abū l-Mutarrif Ahmad ibn ‘Abd Allāh ibn Muhammad ibn al-Hasan ibn ‘Amira al-MaḪzumī, lletrat i jurista, d’una família d’Alzira.
Vida i obra Estudià a València, i completà els estudis a Orient tradició profètica o hadīt , dret o fiqh , filosofia i literatura Tornà a València, on fou un dels membres eminents de la vida intellectual i administrativa de la ciutat, i travà aleshores amistat amb Ibn al-Abbār, pertanyent també a la classe dirigent Segons el seu contemporani Ibn Sa‘īd, exercí 1210-12 la funció de secretari oficial kātib , pel compte del governador almohade de València, el príncep sayyid Abū ‘Abd Allāh ibn Abī Ḥafṣ però només es disposa del text d’algunes lletres, conservades en dos manuscrits inèdits de la…
literatura ucraïnesa
Literatura
Literatura conreada en ucraïnès.
Els seus orígens, en vell eslau, corresponen al fons comú que hom té en compte també quan estudia la literatura russa Aquests texts primitius són, però, més ucraïnesos per la terra on foren escrits i per l’esperit que hi reflecteixen Cal referir-se a texts religiosos, sovint traduccions del grec —texts bíblics, patrístics, vides de sants especialment dels monjos de les laures de Kíev, sermons, etc—, al relat d’un pelegrinatge a Terra Santa del monjo Daniel ~1110 i també a texts profans, com la Poučenie ‘Ensenyament’ de Vladimir Monòmac als seus fills, la crònica anomenada de Nèstor que arriba…
Alfons X de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i de Lleó (1252-84).
Fill de Ferran III i de Beatriu, filla de Felip, duc de Suàbia En prendre possessió, en nom del seu pare, del regne de Múrcia 1243, sorgiren friccions amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que prosseguia la reconquesta de València concordaren el tractat d’Almirra 1244 Rebellat el regne de Múrcia durant l’absència d’Alfons, que havia acudit al setge de Sevilla, l’ajudà a sotmetre’l l’infant Alfons d’Aragó 1248 Jaume I, reduí, el 1266 una nova revolta de Múrcia Alfons X, ja rei de Castella 1252, continuà la guerra amb Portugal per la possessió de l’Algarve 1253, al qual renuncià posteriorment També…
Lluís Falguera i Jutglà
Periodisme
Cristianisme
Teatre
Religiós escolapi, orador i dramaturg.
Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com El Correo Catalán , Las Noticias i…
Un cacic valencià
Un capvespre de febrer del 1893, una riuada de llauradors i masovers de les comarques interiors del nord valencià acompanyaren, amb torxes enceses, l’últim viatge del “ tío Vitolino ”, com l’anomenaven els de parla castellana Els observadors republicans que havien acudit al cementiri de Llucena van tornar a Castelló amb el cor en un puny, impressionats per l’homenatge d’aquella gent humil a un home que havia concitat les passions polítiques més extremes Aquella cerimònia lúgubre posava fi, segons afirmaren en els dies següents, a quasi mig segle d’història provincial V Fabra àlies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina