Resultats de la cerca
Es mostren 3916 resultats
Alasdair McIntyre
Filosofia
Filòsof escocès.
Estudià filosofia analítica i ciències socials a les universitats angleses d’Essex i d’Oxford Al llarg de la seva trajectòria docent i investigadora passà per diverses universitats angleses i dels Estats Units After Virtue , la seva obra més representativa, narra el naixement, la decadència i la desaparició de la tradició de les virtuts Per a l’autor només queden simulacres de moralitat L’única convicció moral unànime compartida actualment és que no hi ha conviccions últimes objectivament fonamentades en criteris racionals que vagin més enllà de les preferències subjectives de…
Antoni Marí i Calbet
Política
Polític i metge.
Estudià medicina a la Universitat de València 1950-56 i s’especialitzà en medicina tropical a Anvers 1958, i també en obstetrícia i ginecologia Des del 1959 fins al 1968 estigué destinat a la República del Congo com a metge de l’Organització Mundial de la Salut Fou cap de secció del servei de tocoginecologia de la Residència Sanitària de la Seguretat Social d’Eivissa 1970-83 Militant del Partido Popular, entre el 1979 i el 1987 fou conseller de Sanitat i Afers Socials i vicepresident del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i, en 1983-87, conseller sense cartera del Govern…
James K.J. Thomson
Historiografia
Historiador britànic.
Especialitzat en història econòmica, es doctorà el 1976 amb un estudi sobre la indústria cotonera del Llenguadoc a la Universitat de Sussex, d’on és professor des del 1973 Més tard, s’interessà per la història de la indústria cotonera a Catalunya, i fruit de la seva recerca són els llibres La indústria d’indianes a la Barcelona del segle XVIII 1990 i A distinctive industrialization, cotton in Barcelona 1728-1832 1992, premiat per l’IEC el mateix any Ha estat professor visitant de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, de la Universitat Lumière Lió 2 1996-97 i de les universitats de Pequín…
Joaquim Vallmajó i Sala
Cristianisme
Missioner.
Després d’haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona 1957-61, el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d’Àfrica Pares Blancs a Gap Alps francesos Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée Bèlgica, on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre dels Missioners d’Àfrica El 1965 fou ordenat de prevere a Girona i enviat com a missioner a Ruanda, on romangué fins el 1969 Entre el 1969 i el 1972 cooperà en tasques d’animació missionera a Catalunya El 1972 tornà a Ruanda, i hi restà fins a la seva mort Destacà pel seu…
escola cínica
Filosofia
Escola filosòfica grega iniciada per Antístenes a la fi del segle V aC, que durà fins al segle VI.
El nom de cínics pot provenir del gimnàs de Cynosargos Atenes, on fou fundada l’escola, o bé, segons una interpretació antiga, de la manca de pudor i de convencions que, semblantment als gossos en grec kynós , els caracteritzava D’orientació essencialment ètica, els cínics presenten moltes similituds amb el socratisme èmfasi en la virtut, indiferència envers la investigació de la natura, antropocentrisme i, de fet, molts autors els consideren una derivació d’aquest Aspiraven a l’autosuficiència moral de l’individu autarquia , que va lligada a una crítica de la civilització i de les…
sociobiologia
Biologia
Sociologia
Corrent evolutiu emmarcat dins del neodarwinisme, desenvolupat a partir del 1975 per E.O.Wilson.
La sociobiologia troba dos fonaments principals en la interpretació que fa de la jerarquia en la major part de les societats animals inclòs l’home, a les quals atribueix una causa genètica els millors individus són els que de fet “manen”, i els menys bons els que “obeeixen”, mercès a un procés de selecció natural considera també que el comportament d’un individu obeeix a un objectiu principal la màxima difusió possible dels seus gens Així l’agressivitat tendeix a eliminar els rivals sexuals l’altruisme s’exerceix envers els individus de la mateixa família, portadors de gens idèntics, o bé…
Agenda 21
Document elaborat a la Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament del 1992 celebrada a Rio de Janeiro.
És un pla d’acció que descriu els problemes globals actuals i la forma d’afrontar-los basant-se en els principis del desenvolupament sostenible Dividida en quatre seccions —dimensions econòmiques i socials, conservació i gestió dels recursos, reforçament de la tasca dels grans grups i mitjans d’execució—, es refereix tant a la contaminació, els residus i la biotecnologia com a la pobresa, el consum, la transferència de tecnologia i les llibertats polítiques En l’àmbit municipal, les anomenades “Agenda 21 locals” s’han aplicat a més de 1 200 ciutats d’arreu del món, destacant…
Ramón Carande Thovar
Historiografia
Historiador castellà.
Doctorat en dret a Madrid el 1910, estudià economia a Munic, Berlín, Viena i Londres, i collaborà amb Flores de Lemus Catedràtic d’economia política i de finances públiques de la Universitat de Múrcia 1916 i de Sevilla 1918, fou conseller d’estat del 1931 al 1933, i del Banc Urquijo el 1933 Dedicat a la investigació de la història econòmica, s’especialitzà en el segle XVI, principalment en el regnat de l’emperador Carles V els seus treballs foren aplegats en els tres volums de Carlos V y sus banqueros 1943-67 Fou membre de l’Academia de la Historia i corresponent, entre d’altres, de l’…
Edward Evan Evans-Pritchard
Antropologia
Antropòleg anglès.
Es formà a Oxford i a la London School of Economics Entre els anys 1926 i 1939 realitzà diverses expedicions a les regions nord-oriental i central de l’Àfrica que li proporcionaren abundant material per als seus estudis sobre l’organització política i les institucions socials dels pobles africans, especialment dels zandes i dels nuers Witchcraft, Oracles and Magic among the Azande ‘Bruixeria, oracles i màgia entre els zandes’, 1937, The Nuer a Description of the Modes of Livelihood and Political Institutions of the Nilotic People ‘Els nuers descripció dels modes de subsistència i…
Léon Blum
Història
Política
Polític francès.
D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina