Resultats de la cerca
Es mostren 2876 resultats
Alfonso Rubio
Altres esports de combat
Taekwondista i directiu.
Cinturó negre setè dan de taekwondo Dirigí l’Escola de Taekwondo i Hapkido Chois Vilanova, on també impartí classes des del 1982 El 2007 ocupà el càrrec de director tècnic estatal del departament d’hapkido de la Federació Espanyola de Taekwondo Fou guardonat amb la medalla de bronze al mèrit esportiu per la mateixa federació Publicà el llibre Hapkido Programa oficial hasta cinturón negro 2011
Fundació Carles Pi i Sunyer
Història
Entitat amb seu a Barcelona fundada el 1986 dedicada fonamentalment als estudis autonòmics i locals.
Cada any publica l' Informe Pi i Sunyer sobre Comunidades Autónomas Té en dipòsit l’Arxiu de Carles Pi i Sunyer, a partir del qual es promouen investigacions sobre l’exili català republicà del 1939 El seu director és d’ençà de l’any 2004, el professor Jaume Magre Ferranel, que succeí el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Vilanova i Vila-Abadal
Rossend Palmada i Teixidor
Música
Músic.
Deixeble del seu pare, Joaquim Palmada i Butinyà, debutà el 1906 com a flabiolaire de la cobla Els Juncans Escriví les sardanes Cançons muntanyenques i Nova estrella ambdues el 1909, amb les quals es donà a conèixer Posteriorment n'escriví una seixantena, entre les quals sobresurten Gener , Muntanyes de Ceret i Vilanova de la Muga Organitzà els certàmens sardanístics de Banyoles, el decenni del 1921-31
Alba Juncosa Ciurana

Alba Juncosa Ciurana (a l’esquerra)
Arxiu A. Juncosa
Corfbol
Jugadora de corfbol.
Formada al Club de Korfbal Les Roquetes, debutà a la Lliga la temporada 2004-05, on jugà una temporada més Des de la temporada 2006-07 juga amb el Club Esportiu Vilanova i la Geltrú a la màxima categoria catalana Ha estat internacional amb Catalunya, primer com a universitària i després com a absoluta 2005-10 i ha disputat campionats d’àmbit europeu i mundial
baronia d’Eroles
Història
Jurisdicció senyorial que des de la fi del segle XI pertanyia als Eroles, feudataris dels comtes de Pallars.
Passà als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas i als Oriola-Cortada Comprenia, a més d’Eroles —cap de la baronia—, Montllobar, Sant Adrià, Alsamora, la Vileta, Gurp, la quadra de Cabiserans i Morrebeig Fou confirmada com a títol del regne el 1761 a favor de Maria de Borrell i de Copons, àvia del baró Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Alàs i Cerc

Alàs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell, a llevant del pla de la Seu.
Situació i presentació El terme municipal d’Alàs i Cerc es creà l’any 1970 quan al terme tradicional d’Alàs, d’una extensió de 4,85 km 2 , li fou annexat el fins llavors municipi de Cerc escrit antigament Serc , força més extens, amb 52,8 km 2 El municipi és situat a l’E del cap comarcal, a la riba esquerra del Segre Limita al N amb Estamariu, a l’E amb Arsèguel i Cava, al S amb la Vansa i Fórnols, a l’W amb el Pla de Sant Tirs i al NW amb la Seu d’Urgell Dins el terme d’Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu i que és situat als primers…
turó de Can Rabassa
Cim
Cim dels municipis de Vallromanes i Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).
Sant Antoni
Ermita
Edifici històric del municipi de Vilanova de Prades (Conca de Barberà).
Puigpedregós
Cim
Cim dels municipis de Riudecanyes i Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina