Resultats de la cerca
Es mostren 15967 resultats
Vallformosa
Poble
Poble del municipi de Vilobí del Penedès (Alt Penedès), al SE del terme, a la dreta de la riera de les Graus, centrat en la casa de la Sala de Vallformosa i en l’església parroquial de Santa Maria de Vallformosa.
El lloc és esmentat ja l’any 977 en depengué la quadra de Vilobí malgrat que la capitalitat municipal és en aquest poble, la parròquia ha conservat l’antiga denominació
Caraüll
Història
Antiga quadra i parròquia (Sant Genís de Caraüll) agregada el 1840 al municipi de Muntanyola (Osona), a la conca del Llobregat, entre els termes d’Oristà (Lluçanès), de Santa Maria d’Oló (Moianès) i de Sant Bartomeu del Grau (Osona).
L’església, esmentada ja el 943, depèn de la d’Oristà des del segle XIV l’actual edifici és del segle XVIII
els Bevís
Veïnat
Veïnat del municipi de Santa Maria de Besora (Osona) format per les masies del Beví Gros i del Beví Xic, a la capçalera del torrent del Beví, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca davant la Farga de Bebié.
Entre aquest torrent i el dels Ferrers s’estén la serra dels cingles de Beví 853 m alt
Betània
Poble
Poble de Palestina, situat uns 5 km a l’est de Jerusalem, l’actual El-’āzarīye (corresponent al Lazarium dels antics itineraris), on segons l’Evangeli, Jesús feu ressuscitar Llàtzer i on hi hagué la casa de Marta i Maria.
Al segle IV hi fou construïda una basílica
Bell-lloc
Església
Santuari i antiga església de Santa Maria de Bell-lloc, situada a 1 688 m alt, al terme municipal de Dorres (Alta Cerdanya), en un planell unit pel coll de Jovell al pic de Mollet, darrer contrafort del massís del Carlit.
De construcció romànica, és esmentada ja al segle XIII com a santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, imatge conservada a l’església de Dorres El 1579 s’hi establiren els trinitaris, els quals hi construïren un convent, però hagueren d’abandonar-lo aviat per manca de recursos entre la fi del segle XVII i la Revolució Francesa 1793 hi hagué un convent de servites El convent i una gran part de l’església són destruïts
Eroles
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat en un coster al vessant oriental de la serra de Rocamola, que separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, agrupat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.
Fou centre de la baronia d'Eroles L’antic castell d’Eroles passà a ésser de jurisdicció reial el 1404 Fins el 1950 fou cap de l’antic municipi de Fígols de la Conca
la Junquera
Ermita
Antiga ermita del municipi de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), al peu del poble, on era venerada la imatge de la Mare de Déu de la Junquera, patrona del poble, actualment a l’església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic.
Té l’origen en el grup d’ermitans que el 1157 obtingueren llicència per a fundar-hi un monestir castell de Cérvoles
Hero
Història
Antiga població d’origen islàmic, dins el primitiu terme de Muro (Mallorca), que donà lloc a la vila de Santa Margalida; fou de la senyoria de Berenguer Arnau d’Illa; passà als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera.
Torrescassana
Masia
Església (Santa Maria dels Horts) i antiga quadra del municipi de Pinós (Solsonès), de l’agregat de Matamargó, a la vall de la riera de Matamargó o de Salo. L'edifici actual és de finals del segle XVII, principis del XVIII.
Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona, l’any 1906
© Arxiu Fototeca.cat
Congrés lingüístic celebrat a Barcelona el 1906 per iniciativa i sota la presidència d’Antoni Maria Alcover, el qual formava part de la comissió tècnica amb Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents, Josep Pijoan i Joaquim Casas i Carbó.
Foren constituïdes tres seccions d’estudi la filologicohistòrica, la literària i la sociojurídica, presidides per Alcover, Rubió i Lluch i Ramon d’Abadal, respectivament Un dels orientadors estrangers fou Bernhard Schädel hi hagué representants de totes les zones de l’àmbit lingüístic català, que tractaren aspectes de l’idioma al Principat, al País Valencià, al Rosselló, a les Balears, a l’Alguer i a la Grècia del s XIV Foren posats a discussió 17 temes diferents, i foren presentades 61 comunicacions, entre les quals es destacà Qüestions d’ortografia catalana , de Pompeu Fabra Unes altres…