Resultats de la cerca
Es mostren 2946 resultats
trèvol femella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 15 a 50 cm d’alçària, amb fulles compostes de tres folíols lanceolats i serrats, amb flors petites, d’un groc pàl·lid, arranjades en raïms densos i llargs, i amb fruits indehiscents, penjants, reticulats, glabres i de color gris blanquinós.
Es fa en indrets alterats, a la terra baixa i a la muntanya mitjana
laguerstrèmia
Botànica
Arbre o arbust gran caducifoli, de la família de les litràcies, de fins a 6 m d’alçària, originari de la Xina i Corea, de fulles simples brillants i flors, de 4 cm de diàmetre, roses, blanques o vermelloses, disposades en inflorescències terminals de fins a 20 cm, molt vistoses.
És una espècie ornamental molt cultivada pel color i textura del seu tronc, per la seva floració espectacular a l’estiu i per la tonalitat ataronjada que pren el fullatge a la tardor en indrets freds És de creixement lent i viu en qualsevol tipus de sòl
mango
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, de 20 a 30 m d’alçària, de fulles lanceolades coriàcies, de flors rosades petites, disposades en panícules terminals, i de fruits drupacis, grocs o vermellosos, grossos i dolços, comestibles.
És oriünd de l’Àsia tropical, però és conreat a totes les regions càlides
indi | índia
Nenes indis
© X. Pintanel
Història
Individu de la més oriental de les races dolicocèfales i brunes que constitueixen el grup meridional dels euròpids.
De cos gràcil i cap petit, amb nas bastant alt i mentó reduït, els indis tenen la pell de color blanc fosc i els cabells foscs i ondats E von Eickstedt n'ha distingit dues varietats la septentrional nord-indis, d’alçada considerable i dolicocèfala, i la peninsular, d’estatura mitjana o baixa i pell més fosca
cànem indi
cànnabis o cànem indi
© U.S. Drug Enforcement Administration
Botànica
Varietat del cànem, conreada i també espontània, pròpia de l’Índia oriental, Pèrsia, EUA, Amèrica Central, etc.
Conté en les fulles i sobretot en els brots florals femenins, apelagosos, una quantitat especialment elevada sobretot en cultivars conreades a l’Índia d’una secreció resinosa rica en cannabinol i tetrahidrocannabinol entre altres alcaloides i essències A partir d'aquesta resina i de les fulles hom obté una droga de propietats narcòtiques, euforitzants i allucinògenes, coneguda amb diversos noms i, més genèricament, amb el de cànnabis
canya d’Índia
Flor de la canya d’Índia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cannàcies, oriünda d’Amèrica Central.
De tija verda, prima, glabra, que ateny una alçària de 100 a 180 cm, de fulles verdes, grosses, d’uns 50 cm de llargària i uns 25 cm d’amplària, i de flors agrupades en espiga terminal laxa, de color vermell o rosa, menys les de la varietat coccinea , que són escarlates clapades de groc En jardineria hom en conrea només varietats híbrides, per la coloració del fullatge i per la grandor, l’abundància i l’esclat de les flors
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant
figuera de moro
Fruits de la Figuera de moro amb fruits
© Jaume Ferrández
Botànica
Arbust afil·le i punxós, de la família de les cactàcies, d’1 a 1,50 m d’alçada, de tiges fasciades, comprimides, més o menys planes, carnoses i articulades.
Fa flors grosses, sèssils, hermafrodites, d’un color groc o ataronjat, i fruits bacciformes, ovoides i comestibles, anomenats figues de moro
bromo-
Química
Forma prefixada del mot grec βρόμος, que indica que una substància orgànica conté brom.
Ex bromoacètic , bromoform En la denominació sistemàtica dels composts complexos, indica el lligand bromur Ex anió tetrabromomercuriat II