Resultats de la cerca

Els òrfics formaren unes comunitats d’iniciats que es regien per una sèrie de preceptes i costums, el significat dels quals constitueix encara un enigma portaven vestidures blanques, s’abstenien de menjar determinats productes les faves i, excepte en els ritus de l’omofàgia, la carn i tenien cementiris propis, en els quals han estat trobades diverses laminetes d’or amb inscripcions que refermen la natura divina de l’òrfic mort, que ha superat el cicle dels renaixements, i donen indicacions sobre l’itinerari que l’ànima havia de recórrer en el món d’ultratomba

Hom troba en la literatura grega antiga un conjunt de 87 himnes òrfics , d’autor desconegut bé que han estat atribuïts al mateix Orfeu i, probablement, del segle IV dC, els quals invoquen els déus o personatges divins A l’època moderna, la tradició òrfica ha donat lloc a dues grans aventures poètiques la de Rilke Sonette an Orpheus , 1923 i la de Riba En les Elegies de Bierville d’aquest darrer —i sobretot en la X—, hom pot distingir les etapes fonamentals del misticisme òrfic, transcendit per la visió d’un déu personal

Desenvolupament enciclopèdic La mort sobrevingué a Vayreda quan corregia proves d’impremta de la primera edició, apareguda sense el “Pròleg” a “Illustració Catalana”, amb illustracions de Josep Berga i Boix i Josep Berga i Boada L’any següent es publicà en volum independent, subtitulada “Novella muntanyesa” i amb una “Advertència preliminar” de Josep Franquesa i Gomis La gènesi de La punyalada es troba documentada en materials com la narració inacabada Lo trabucaire A diferència, però, d’aquest antecedent, La punyalada s’ocupa d’una colpidora prospecció psicològica a través de la memòria…

En llur forma més antiga, les concepcions de l’ànima van lligades a idees d’índole religiosa, sobretot en relació amb una mena de comprensió intuïtiva del propi destí En les cultures primitives pigmeus, civilitzacions australianes més antigues, americanes de l’Àrtic hom troba gairebé sempre representacions d’una ànima o alè, que abandona l’home a la seva mort i sobreviu en un lloc inaccessible Sobre aquesta concepció és basada una perspectiva moral de l’home, en tant que la sort del més enllà depèn de les accions bones o dolentes que hom ha fet durant la vida A més de l’ànima com a alè, els…

Diverses cultures antigues atribuïen el naixement de l’univers al diví cant creador, en què música i paraula ja apareixien íntimament foses els Upaniṣad consideraven la creació del món resultat del cant del monosíllab genèsic OM a Egipte, el déu Thot donà naixença al Totpoderós cantant el monosíllab format per les tres vocals IAO Música i paraula, així, naixien juntes en l’alè creador de la divinitat En les mitologies antigues, la figura del cantor és indefectiblement un poeta doblat de músic Orfeu, David, Wäinämöinen, que en definitiva no feia sinó imitar religiosament la divinitat creadora…