Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
úvula
Anatomia animal
Petita eminència cònica de la part mitjana del vel del paladar, formada pel múscul palatostafilí, el teixit conjuntiu i la membrana mucosa.
És anomenada correntment campaneta o gargamelló
cineradiografia
Fonètica i fonologia
Mètode d’experimentació emprat en la fonètica instrumental i inaugurat per Paul Menzerath.
Se serveix d’una impressió radiològica, amb lluminositat i velocitat elevades, dels òrgans de fonació en moviment oral, sobre una pellícula Les imatges així obtingudes i projectades sobre una pantalla admeten una anàlisi molt acurada sobre l’estudi específic d’unes fraccions de temps reduïdes i l’observació directa de la llengua, l’úvula, les dents, etc
aparell vocal
Representació gràfica de l’aparell vocal
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Conjunt d’elements fisiològics que intervé en la fonació lingüística, la classificació del qual sol destriar tres subaparells: respiratori, fonatori i articulatori.
El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols…
faringe
Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan…
El paladar
Anatomia humana
El paladar , que constitueix el límit de la cavitat bucal per davant i per dalt, comprèn dues porcions el paladar dur i l’anomenat vel del paladar El paladar dur , que separa la cavitat bucal de les fosses nasals, és una estructura composta de dos elements l’ os palatí , que vincula les dues branques de l’os maxillar superior descrivint una forma de volta, i una capa de teixit mucós, la mucosa del paladar , que continua per les genives i que es troba ben adherida a l’os palatí Al llarg de la regió central d’aquesta zona hi ha el rafe palatí , una prominència amb forma lineal que descriu la…
Rinoscòpia
Patologia humana
La rinoscòpia constitueix la prova més comuna emprada en la diagnosi de les malalties del nas Es tracta d’una prova senzilla que consisteix en la visualització de les fosses nasals L’examen es pot efectuar observant les fosses nasals per la part anterior o bé la part posterior Així, hom diferencia la rinoscòpia anterior i la rinoscòpia posterior La rinoscòpia anterior és l’examen visual de les fosses nasals des dels orificis nasals externs S’efectua amb l’ajut d’un espècul nasal , un instrument del qual hi ha diversos tipus, però que bàsicament es compon de dues valves metàlliques i un…
múscul palatostafilí
Anatomia animal
Petit múscul del paladar tou, que s’insereix en l’apòfisi palatina i en l’úvula.
Contribueix a l’elevació i a l’escurçament del vel del paladar
uvular
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació en la qual intervé, com a òrgan passiu, l’úvula, generalment en contacte amb el postdors de la llengua.
En català, poden ésser uvulars articulacions velars molt posteriors, com ku, gu
aspiració
Fonètica i fonologia
Característica fonamental d’alguns fonemes, anomenats per això aspirats, que consisteix en un buf, sord o sonor, localitzat al vel del paladar, úvula, faringe o laringe.
En les llengües germàniques, l’oposició entre p, t, k, i b, d, g no es dirimeix en l’absència o la presència de sonoritat, com en les romàniques, sinó en la presència o l’absència del buf aspiratori p h , t h , K h /b, d, g
vàlvula
Anatomia animal
Òrgan muscular, conjuntiu o dèrmic, que permet el tancament i l’obertura d’algun orifici, com l’úvula o campaneta, la vàlvula cloacal, l’epiglotis, etc.