La rinoscòpia constitueix la prova més comuna emprada en la diagnosi de les malalties del nas. Es tracta d’una prova senzilla que consisteix en la visualització de les fosses nasals. L’examen es pot efectuar observant les fosses nasals per la part anterior o bé la part posterior. Així, hom diferencia la rinoscòpia anterior i la rinoscòpia posterior.
La rinoscòpia anterior és l’examen visual de les fosses nasals des dels orificis nasals externs. S’efectua amb l’ajut d’un espècul nasal, un instrument del qual hi ha diversos tipus, però que bàsicament es compon de dues valves metàl·liques i un mecanisme que permet de separar-les. N’hi ha alguns que duen incorporada una font de llum i d’altres que requereixen l’ús d’una il·luminació externa. Quan es necessita una il·luminació externa se sol utilitzar un mirall frontal, un instrument format per un mirall còncau rodó amb un orifici a la part central, on es reflecteix una font de llum situada al costat del malalt. Aquest dispositiu es col·loca davant un ull de l’examinador, que se’l fixa al cap amb una cinta, de manera que el feix de llum reflectit al mirall il·lumina exactament en la mateixa direcció en què hom mira. L’espècul nasal s’introdueix, tancat, per l’orifici nasal, i després d’haver-lo col·locat dins la fossa nasal se’n separen les valves. A través de l’espècul obert es pot observar l’interior de la fossa nasal. Amb aquesta tècnica és possible d’observar una gran part de la mucosa nasal, les secrecions que la cobreixen i els trastorns que hi pugui haver a la part anterior i mitjana de les fosses nasals.
La rinoscòpia posterior és l’examen visual de les fosses nasals per la part de les coanes i de la naso-faringe. S’efectua amb l’ajut d’un mirall petit, de 5 mm a 10 de diàmetre, que va unit a un mànec llarg. Per efectuar la prova, la persona examinada ha de mantenir la boca oberta per tal que el mirall pugui introduir-se fins a la faringe, per darrere de l’úvula. Movent el mirall, i amb la il·luminació d’un mirall frontal, es poden observar la rinofaringe, les coanes i la part posterior de les fosses nasals.
La rinoscòpia és emprada especialment en la diagnosi de rinitis, desviacions de l’envà nasal, pòlips nasals, traumatismes nasals, sinusitis, tumors naso-faringis i vegetacions adenoides.