Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Lluís Ricard Fors
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret el 1864 Posteriorment, es traslladà a Madrid, on ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència i s’inicià en la maçoneria Arran de la seva participació en diversos alçaments republicans i en l’aixecament revolucionari de 1866, hagué d’exiliar-se a Amèrica i s’establí a Montevideo Es destacà pel seu activisme en defensa del racionalisme i dels principis democràtics Fundà en aquesta ciutat el diari El Progreso 1868 El 1871 retornà a Espanya i durant la Primera República 1873 ocupà la direcció política del Ministeri d’Ultramar, càrrec que…
Mariona Violán Fors
Esport general
Metgessa especialitzada en medicina de l’esport.
Feu el postgrau en Medicina de l’esport i prescripció d’exercici al Children’s Hospital Harvard Medical School i al Sargent College Boston University dels EUA Des del 2007 és la codirectora del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut PAFES del Consell Català de l’Esport
Francesc Fors de Casamajor
Música
Periodisme
Literatura
Dret
Jurista, poeta i periodista català.
Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors…
,
Conrad Blanch i Fors
Alpinisme
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, el qual presidí 1993-98 Participà en expedicions a Kenya i Tanzània 1976, a l’Hindu Kush 1977 i als Andes de Bolívia 1978 A partir dels anys vuitanta, dirigí i assessorà diverses expedicions primera expedició catalana al Karakoram Gasherbrum II, 1980, segon intent català a l’Everest 1983, primera ascensió catalana a l’Everest 1985, entre d’altres Fou sots-director general d’operacions del Comitè Organitzador del Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 i de nombrosos articles en revistes de muntanya Dirigí l’estació…
,
Josep Fors i Vidal
Història
Polític.
S'establí a Canet de Mar, on tingué un fàbrica de teixits de punt El 1915 hi fundà una escola catalana pel sistema de Montessori i un Patronat Local de Cultura, que presidí fins el 1939 Des del 1917 formà part com a regidor de l’ajuntament de Canet, i en fou alcalde en 1931-36 Impulsà la creació d’una biblioteca popular 1919 i de la plaça del mercat 1933 Fou el promotor de l’Escola de Teixits de Punt, una de les més importants d’Europa, patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya, i n'ocupà el càrrec de president del patronat en 1921-39 Des del 1939 residí a Prada, i el 1956 passà a Arenys…
Ramon Fors i Cornet
Farmàcia
Farmacèutic.
Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions sobre química,…
Ol’ga Dmitrijevna Forš
Literatura
Escriptora daguestànica.
Simbolista en les primeres obres Gor'ačij cekh , ‘El taller calent’, 1927 Sumašedšyj korabl , ‘La nau boja’, 1931 Voron , ‘El corb’, 1934, escriví també novelles històriques Odety kamnem, 'Revestits de pedra’, 1925 la trilogia sobre ANRadiščev Jakobinskij zakvas , ‘El ferment jacobí’, 1934, Kazanskaja pomeščica, 'La terratinent de Kazan’, 1936, i Pagubnaja kniga , ‘El llibre nefast’, 1936 i la novella sobre els decabristes Pervency svobody, 'Els peoners de la llibertat’, 1953
baronia de Mur
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Mur, que originàriament comprenia els llocs i les parròquies de Mur, Guàrdia de Noguera, Vilamolat de Mur, Collmorter, Santa Llúcia de Mur, el Meüll, Puigcercós, Estorm, Moror, l’Alzina, Beniure, les Esplugues, l’Espona i Cellers.
Pertangué als Mur fins a la fi del s XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent Des del s XVI, una part de la baronia passà succesivament als Cascante, als Portugal i als Silva l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors