Resultats de la cerca

Nedadora del Club Natació Barcelona, passà a jugar a waterpolo amb el Club Natació Sant Feliu, amb el qual es proclamà campiona d’Espanya de primera divisió 2000 L’any 2002 passà al Club Natació Sabadell, on feu la resta de la seva carrera esportiva Guanyà la Lliga 2004, 2005, 2007, 2009 i la Copa de la Reina 2004, 2005, 2008, 2009, i disputà sis edicions de la Champions 2003, 2005-09 En el període 2000-09, jugà 190 partits amb la selecció espanyola absoluta, en què marcà 135 gols Participà en quatre Campionats d’Europa 2001, 2003, 2006, 2008, en el darrer dels quals assolí el subcampionat,…

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya 1951 i subcampió 1950, 1952 Millorà cinc vegades el rècord català de martell entre els anys 1951 i 1952, que situà en 43,79 m En els Campionats d’Espanya aconseguí dos cops el subcampionat 1950, 1951 i en dues ocasions el tercer lloc 1952, 1953 La seva millor marca l’establí el 1954 amb 44,53 m Fou internacional espanyol en tres ocasions

Especialitzat en proves d’esquena, fou membre del Club Natació Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya de 100 m esquena 1939 amb una marca de 119 min Baté en diverses ocasions el rècord català dels 200 i 400 m esquena El 1943 s’instaurà el trofeu Carles Bonacasa en memòria seva

De l’orde dels predicadors, fou confessor de Felip III i després inquisidor general Com a tal promulgà un edicte que obligava els moriscs a batejar-se, fet que activà llur expulsió 1609 Ha estat esmentat entre els possibles autors de la segona part apòcrifa del Quixot 1614

La grandesa d’Espanya fou reconeguda al quart titular el 1599 i el títol ha estat portat des d’aleshores pels primogènits dels ducs d’Híxar

Fill del primer duc de Lerma, encapçalà un grup cortesà, format, entre altres, pel confessor de Felip III, Luis de Aliaga, i per Baltasar de Zúñiga, que s’oposà a la política portada a terme per Lerma durant el seu valiment i n'aconseguí la destitució 1618 Pres el lloc del seu pare, la seva actuació fou, però, condicionada per Aliaga i Zúñiga La seva línia de govern diferí en política exterior contràriament al pacifisme de l’etapa anterior, Castella intervingué aleshores en la primera fase de la guerra dels Trenta Anys A la mort de Felip III 1621, Uceda, indisposat…

Molt jove, assistí a la cort de Montsó 1436 Fou enviat a Castella per a tractar la pau 1448 més tard fou capità de cavalls en una altra campanya contra Castella 1452 Anà amb el seu pare a Navarra en missió de pau, i amb ell lluità contra el duc de Medinaceli 1452-53 fou pres i rescatat per les corts d’Aragó Alfons IV, del qual fou majordom major, l’envià en ambaixada a Calixt III 1455 Fou marmessor del príncep de Viana 1461 i, durant la guerra civil, contrari a Joan II Tingué un plet amb la seva mare, durant el qual el rei els embargà les possessions Amb Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, ocupà…

Participà com a cadet en els darrers combats de la primera guerra Carlina preses d’Aliaga, Morella i Berga més tard sembla que lluità a la guerra d’Àfrica 1859- 60 Durant la tercera guerra Carlina fou un dels caps militars governamentals més actius que operaren a Catalunya, la qual cosa li valgué l’ascens a brigadier i el càrrec de comandant general de la província de Lleida El 1873 alliberà Puigcerdà del setge dels carlins El seu més directe i constant enemic, el cap carlí Francesc Savalls, el derrotà el 9 de juliol de 1873 a Alpens combat d’Alpens Cabrinetty morí d’un tret al…

Fou ordenat de sacerdot el 1610, beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de l’església de Sant Miquel d’Ontinyent Deixà, manuscrit i inèdit, un volum on descriví cinc dels esdeveniments del seu temps Els més interessants devien ser l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 en català,  Memòria de lo que es practicà, any 1606, en la erecció de la Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència  l’expulsió dels moriscos el 1609 Breve y compendiosa relación de la expulsión de los moriscos de toda España y particularmente del reyno de Valencia,…