Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, al llarg de la seva vida ocupà diferents càrrecs vinculats amb el món de l’arqueologia a Mallorca Fou comissari insular d’excavacions arqueològiques, delegat del Servei Nacional d’Excavacions a Artà, vocal del Servei d’Excavacions Arqueològiques Submarines de les Illes Balears, tresorer de la Fundació Bryant, secretari de la Junta de Govern de la Societat Arqueològica Lulliana, conservador del Museu Regional d’Artà i membre de la seva junta A més de tots aquests càrrecs, també s’implicà directament en la recerca Així, dugué a terme excavacions arqueològiques en diferents…

Féu diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al Museu d’Artà Collaborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia Alcúdia

Es deia realment Carles Boloç però substituí sempre el cognom per l’apellatiu Amorós Alguna de les seves marques hi té relació simbòlica Els seus llibres mostren l’evolució des de l’estil incunable fins al renaixentista Començà a treballar a Barcelona amb Diego Gumiel El 1505 adquirí una impremta pròpia i treballà amb Luschner A aquesta collaboració pertanyen llibres com l’edició comentada dels usatges de Jaume Marquilles 1505, on és visible la introducció d’elements tipogràfics francesos El 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó el vocabulari llatí-català de…

Vida i obra Substituí sempre el cognom real Boloç per l’apellatiu Amorós Domiciliat a Barcelona almenys des del febrer del 1498, hom el troba treballant amb Diego Gumiel i, posteriorment, amb Joan Luschner, fins que el 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó el Vocabulari llatí-català de Nebrija Entre la seva nombrosa producció figuren moltes edicions de llibres de consum, però sobretot fou el tipògraf d’elecció per a algunes de les obres més significatives de la Barcelona dels primers decennis del s XVI Llull, Eiximenis i Tomic, com també les importants edicions d…

Era posseïdor d’una bona tècnica i donà un gran impuls a la seva especialitat El 1855, juntament amb Josep Dardé i els fabricants de pianos Boisselot i Cia, assolí nombrosos premis en l’exposició internacional de París, fet que evidencià la importància de l’ebenisteria catalana de l’època

L’any 1682 contractà la pintura d’un quadre per a l’església de les caputxines, a Manresa, i el 1663 en pintà cinc més per a l’església de Sant Miquel, també a Manresa És autor d’una Immaculada 1687 per a la capella de la paeria de Cervera, que es conserva al Museu Duran i Sanpere d’aquesta ciutat

Escriví Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano Compongué dues misses, tres sarsueles, una marxa religiosa, etc

Conegut com Llebrer de Caudete , desenvolupà el seu potencial a Barcelona En els campionats de Catalunya conquerí tres títols en la prova de 5000 m i tres més en la de 10000 m Guanyà els 5000 m i els 10000 m en quatre Campionats d’Espanya 1953-56 Superà quatre vegades el rècord espanyol dels 10000 m, dues el dels 5000 m i una el dels 3000 m Participà en dos campionats europeus 1954, 1958 i fou el primer espanyol finalista i el primer a baixar dels 30 min en els 10000 m l’any 1958 Guanyà cinc títols espanyols de cros i cinc més de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1961 Participà en 12 edicions…