Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Anaxàgores
Filosofia
Pensador grec.
Visqué una gran part de la seva vida a Atenes, on fou mestre i amic de Pèricles És autor d’un tractat sobre la natura Reprengué la temàtica de l’escola de Milet tenint en compte la crítica dels eleàtics Admetent que el pas del no-ésser a l’ésser i viceversa és inconcebible, afirmà que “tot és en tot”, que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa doctrina de les homeomeries Aquesta idea només era concebible admetent la divisibilitat infinita Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intelligent i separat de la matèria, l’Intellecte Noûs, que…
Lúnules, geometria, duplicació (Anaxàgores, Hipòcrates)
Lúnules, geometria, duplicació Anaxàgores, Hipòcrates
Arquelau de Milet
Filosofia
Pensador grec.
Fou deixeble d’Anaxàgores i continuà l’orientació de l’escola jònica Segons la tradició fou mestre de Sòcrates
Nicandre
Literatura
Poeta grec.
Ha estat confós amb un personatge homònim, fill d’Anaxàgores Se n'han conservat dos poemes didascàlics un sobre animals verinosos i un altre sobre els contraverins També li foren atribuïdes altres composicions diverses Geòrgiques, Prognòstics, Metamorfosis Potser alguns dels seus escrits foren la font de les Geòrgiques virgilianes i d’Ovidi
escola jònica
Filosofia
Escola filosòfica grega, la més antiga, originària de la Jònia (Milet, Efes, Clazòmenes).
Hi pertanyen els pensadors presocràtics, considerats com els pares de la filosofia grega i occidental Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Heràclit i Anaxàgores El tret comú subjacent a les diferències específiques de cada pensador és un esforç d’interpretació racional del món, del qual cerquen el principi primordial αρχή, en oposició a la mitologia que impregna les cosmogonies religioses i epicopopulars
Diògenes d’Apolònia
Filosofia
Filòsof grec.
Contemporani d’Anaxàgores, compartí moltes de les tesis defensades per aquest Considerava l’aire com l’element primordial al qual es podien reduir tots els éssers, tant animats com inanimats Per aquest motiu li atorgà un caràcter diví Es conserven alguns fragments de l’obra De la Natura , l’únic escrit que se li atribueix amb seguretat
caos
Mitologia
Estat de confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món.
És el concepte contrari a cosmos , o món delimitat i ordenat Aquest concepte es troba en moltes cosmogonies primitives Grècia, Babilònia, Fenícia, Egipte, Índia, Xina, Japó, Indonèsia, Polinèsia, Àfrica La descripció bíblica de la creació sembla emprar la idea de caos per tal de dibuixar la situació inicial del món, però la teologia cristiana, basant-se en la creació ex nihilo , s’ha negat a veure en el caos una matèria eterna preexistent a la creació Hom troba sovint aquest concepte en la filosofia presocràtica com a primer principi de la realitat Anaxàgores introduí el nous ,…
Aspàsia
Història
Oradora grega.
Hi ha hipòtesis creïbles que situen la seva arribada a Atenes al voltant del 450 aC Alguns autors antics assenyalen que fou una hetera, tot i que estudis recents qüestionen aquesta afirmació en considerar que aquestes fonts antigues contenien comentaris amb els quals es pretenia ridiculitzar el lideratge d’Atenes Fou la segona esposa o parella de Pèricles ~445-429 aC, amb qui tingué un fill, també anomenat Pèricles nascut ~440 aC, que finalment fou reconegut com a legítim Les fonts destaquen la seva capacitat en retòrica Pertanyia al cercle intellectual més avançat…
finalisme
Filosofia
Doctrina que explica la realitat, l’existència i l’estructura del món, l’actuació humana en el món i el sentit de la història com a ordenats i orientats amb vista a un fi o a una sèrie de fins determinats.
En general, el finalisme pot ésser contraposat al mecanicisme , com a forma més comuna del que hom anomena causalisme explicació de la realitat a partir de la causalitat eficient així, hom pot agrupar les filosofies d’Anaxàgores, Plató i Aristòtil, entre altres, i el providencialisme com a sistemes finalistes, i Demòcrit, Descartes i Spinoza com a filòsofs causalistes i, àdhuc, mecanicistes Intents d’harmonitzar ambdues orientacions són els efectuats, per exemple, per Leibniz i Lotze Ara bé, ni els filòsofs finalistes renuncien a la causalitat ni els causalistes o mecanicistes…
Pèricles
Història
Polític atenès.
Membre de la noble família dels alcmeònides , inicià la seva carrera política el 472 aC, quan, encara molt jove, fou designat per organitzar la representació de la tragèdia d’Èsquil Els perses Afiliat al partit popular d’ Efialtes , a la mort d’aquest 461 aC n’ocupà el lloc de capdavanter Malgrat l’oposició oligàrquica, féu aprovar per l’assemblea un seguit de reformes que completaven les iniciades per Efialtes i que accentuaven el caràcter democràtic de l’estat atenès Del 443 aC fins al 429 aC, fou elegit estrateg, càrrec des d’on la seva intelligència i la seva habilitat política,…