Resultats de la cerca

La funció de dipòsit i gir, és a dir, de mediació en els pagaments, era reservada als canviadors canviador, i anà passant, a partir dels ss XVI i XVII, als bancs públics és el cas de Barcelona i de València No és fins al s XIX que els bancs privats reuniren totes dues funcions banca

Fill d’ Ignasi Girona i Targa El 1839 amplià la casa de banca del seu pare, i el 1842 gestionà l’aprovació d’un nou banc de descompte, que fou aprovat el 1844 amb el nom de Banc de Barcelona Participà en el finançament de la xarxa ferroviària especialment de les línies Barcelona-Saragossa i Barcelona-Portbou, del nou port de Barcelona i de la Universitat, del Teatre del Liceu i de l’Exposició Universal 1888, de la qual fou comissari reial Facilità crèdits importants al govern, que ajudaren en una gran manera a la Restauració Alcalde de Barcelona 1876, reduí notablement el dèficit crònic de…

De família modesta, passà a Barcelona, on s’enriquí ràpidament amb el comerç de queviures i el 1812 ja era un assentador important que assegurava els proveïments de la ciutat La seva collaboració amb els francesos no li impedí de cooperar, quan Ferran VII recuperà el poder, amb el capità general F J Castaños secundà les seves iniciatives, com la creació d’una societat d’accionistes que regís el Teatre de la Santa Creu, per tal de millorar-hi les representacions d’òpera italiana i teatrals Malgrat la crisi dels anys 1817-23, aconseguí de mantenir la seva fortuna El 1822 es casà amb Teresa Rafo…

De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…

Fill del director del Banc Sabadell   Joan Oliu i Pich , es llicencià en econòmiques a la Universitat de Barcelona, féu el doctorat a la Universitat de Minnesota i més tard obtingué la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona 1982 Fou director d’estudis i estratègia 1983-84 i director de planificació de l' Instituto Nacional de Industria 1984-86, abans que el 1986 s’incorporés al Banc Sabadell en qualitat de secretari general tècnic Quatre anys després succeí el seu pare en els càrrecs de conseller delegat i director general, des d’on ha dirigit l’estratègia de creixement i…

Emigrà a Cuba, i s’establí a l’Havana Després de difícils gestions, aconseguí, amb el seu germà Josep Nonell i Feliu l’exclusiva per vendre en aquesta ciutat bitllets de la Loteria Nacional Espanyola, a més d’altres de rifes que s’hi organitzaven Fundà el 1885, a l’Havana, amb els seus socis Rodríguez y Blanco, la Casa de Cambio, Giro y Administración Consolidada la seva possició econòmica, el 1901 obrí una agència bancària a Barcelona, que anomenà Nonell, Rovira y Matas, amb la finalitat de rebre principalment els diners dels catalans residents a Cuba, i orientar i promoure alhora les seves…

S'installà a Cuba l’any 1860 Més tard, fou enviat per la seva família als Estats Units, on féu estudis de banca, i quan acabà s’establí finalment a l’Havana El 1876 fundà en aquesta ciutat, amb el seu germà Joan i el seu oncle Josep Durall i Maig, el Banco Gelats, un dels més importants de Cuba i, a més, banc de la Santa Seu al país Més endevant, creà també una companyia naviliera i fou president de les firmes La Tropical i l’Havana Clearning House Durant el període 1908-13, entre d’altres càrrecs, fou vicepresident de l’Associació de Bancs i Banquers de Cuba, regidor de l’ajuntament de l’…

Fundà el Banc Hispano Colonial i fou conseller de diverses empreses de ferrocarrils, de la Societat General de Telèfons, fundada per ell, etc Creà una explotació agrícola l’anomenada Granja Vella , a Horta, que li valgué la gran creu del mèrit agrícola Escriví algunes obres literàries