Resultats de la cerca

Monja bernarda del monestir de Gratia Dei Concursà amb èxit, sempre en castellà, en els certàmens poètics celebrats a València el 1592, el 1602, el 1606, el 1608, el 1619 i el 1621 moltes d’aquestes composicions es publicaren en els reculls poètics corresponents Fou elogiada per Gaspar Aguilar

Concursà amb èxit —rebé diversos premis— en els certàmens poètics celebrats a València els anys 1592, 1602, 1606, 1608 i 1619 Fou elogiada per Gaspar Aguilar

S’incorporà al teatre professional amb El Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe La seva trajectòria teatral posterior la situà com una de les actrius més destacades de l’escena catalana i espanyola i fou remarcable la seva capacitat d’interpretar una gran diversitat de registres, des del còmic i humorístic fins al tràgic Reconeguda sobretot des de les seves collaboracions amb el Teatre Lliure i, especialment, amb Lluís Pasqual, actuà, entre molts altres muntatges, a  Roses roges per a mi 1976, de S O’Casey  Esperando a Godot 1978, de S Beckett  Quan la ràdio parlava de…

Assassinat de F García Lorca, que aquest any havia escrit La casa de Bernarda Alba

És fundador del Teatro Il Globo de Milà 1962, i del Theater an der Ruhr de Mühldorf 1980, que dirigeix amb el dramaturg HSchäfer i l’escenògraf GEHabben En 1965-81 dirigí teatres a Göttingen, Colònia, Berlín i Düsseldorf Promou l’intercanvi cultural i destaca la funció política del teatre en projectes com la gira contra el racisme, amb Bodas de sangre en collaboració amb el grup gitano Teatre Pralipe Romaní, 1992 o amb una versió en alemany i turc de Brecht A la jungla de les ciutats , 1995 Els seus muntatges inconvencionals són fruit de la pràctica del work in progress i potencien el…

Exercí la crítica a Acento cultural i Ínsula i s’ha destacat pels seus estudis sobre teatre contemporani El teatro hoy , 1966 El teatro de Buero Vallejo , 1973 i, en collaboració amb d’altres autors, La casa de Bernarda Alba y el teatro de García Lorca , 1985 La seva narrativa s’inicià en el context del realisme social per esdevenir, posteriorment, més fantàstica i imaginativa La rebelión humana 1968, Figuraciones 1977, La pirámide de Khéops 1980, i Tiempos 1980

Fou cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional i intentà de formar un cos a part amb aquesta classe El 1834 fou comandant d’un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona El 1845 fou elegit per a representar Barcelona a la diputació provincial Fou també senador Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellà i la Saida El seu fill Carles de Fortuny i de Sant-romà Mataró, Maresme 1815 — fou, per matrimoni 1837 amb Bernarda de Carpi, baró d’Esponellà

Estudià al Conservatori del Liceu i amplià la seva formació a París Destaca particularment per la seva gran tasca com a harmonitzador de més de 200 cançons tradicionals catalanes, repertori que ha conegut una gran difusió Ha treballat especialment el repertori vocal, en particular amb la seva dona, la mezzosoprano Myriam Alió També és autor de música de cambra i de les òperes El príncipe y el paraíso , Violeta , Las hijas de Bernarda Alba , María Estuardo i Orfeo y Eurídice Com a pianista acompanyà sovint, en recitals per tot el món, la soprano Victòria dels Àngels