Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Boïl
Militar
Família de l’estament militar originària d’Aragó, establerta al segle XIII a València, l’estirp de la qual fou Garcia Asnares de Boïl, senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl a Aragó (Sobrarb).
Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia…
Boïl
Història
Antic terme del castell de Boïl, al sector meridional de Sobrarb (Aragó), a la vall del riu Ena, les restes del qual són aturonades a 974 m d’altitud.
Els diversos llogarets del terme eren compresos en dues parròquies Santa Maria de Boïl actual cap del municipi, església gòtica, situada al vessant meridional del turó del castell, i Sant Martí de Boïl , interessant església romànica de tres naus i tres absis de la segona meitat del segle XI
Pere Boïl
Historiografia catalana
Curial, tresorer i mestre racional de Jaume II.
Vida i obra Cavaller, adquirí la vila de Manises Fou patró del convent de Sant Domènec de València Es casà amb una noble de Verona Amic d’infància del futur rei Jaume II, estigué al seu costat mentre fou rei de Sicília 1286-91, i restà a l’illa com a comprador del rei Frederic, en funció d’espia Després de la pau entre els dos reis germans, Jaume II li confià el control de les seves finances, primer com a tresorer 1302-06 i després com a mestre racional 1306-20 En aquest darrer càrrec li succeí el seu fill Felip Boïl Els anys 1308 i 1309, Jaume II el designà ambaixador a les…
baronia de Boïl
Història
Jurisdicció senyorial concedida per Pere III, el 1364, a Pere de Boïl i de Boïl, baró de Pontiferrer, sobre el lloc de Boïl (Aragó).
La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat
Bernat de Boïl
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Diplomàtic i eclesiàstic.
De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre VI el nomenà…
Carles de Boïl
Literatura
Teatre
Poeta i comediògraf en llengua castellana.
Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l' Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo , i fundà l' Acadèmia dels Adorants 1599 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asegurado 1616, precedida d’un Romance preceptiu A un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposà la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’una lloa a les dames de València És autor de Silva de los versos y loas de Lisandro 1600
marquesat de Boïl
Història
Títol concedit sobre el cognom, el 1630, a l’ambaixador Pere Boïl d’Arenós i Mercader, senyor del castell de Boïl (Aragó), baró de Borriol i senyor d’Alfafar.
El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
Carles de Boïl
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals El 1592 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns 1592 amb el nom de Recelo És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Fundà l’Acadèmia dels Adorants 1599-1600 Publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’una lloa a les dames de València És autor de Segunda parte de la Silva de los versos y…
Joan de Boïl
Cristianisme
Bisbe de Mègara, Àtica (1377-1400).
Refugiat a Atenes després de l’ocupació de Mègara per Nerio Acciaiuoli 1374, fou partidari de Pere III, a qui oferí vassallatge el 1380 a Lleida, i aconseguí ajuda per a defensar el castell de Cetines
Francesc de Boïl
Cristianisme
Bisbe de l’Alguer (1653-55).
Mercedari, ensenyà teologia a Salamanca i a Barcelona fou jutge del Sant Ofici i predicador de Felip IV de Castella Introduí a l’Alguer l’orde de la Mercè
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina