Resultats de la cerca

Amb Nardini, Manfredi i Cambini creà el Quartetto Toscano, un dels primers conjunts de cambra del món A París 1767 actuà amb Manfredi al Concert Spirituel Allí degué familiaritzar-se amb l’estil de l’escola de Mannheim, que influí en ell Anà a Madrid 1768 i entrà al servei de l’infant Lluís Borbó, però no assolí una posició a la cort Dirigí l’orquestra privada de la comtessa de Benavente-Osuna, al palau de la qual estrenà 1786 la sarsuela La Clementina , amb text de Ramón de la Cruz representada a València el 1796 Fou compositor de cambra de Frederic Guillem II de Prússia 1787-97 mort aquest…

Vida Fou fill del violoncellista i contrabaixista Leopold Boccherini, adjunt a la capella palatina de Lucca Toscana des del 1747, i de Maria Santina Prosperi Fou el tercer de set germans, alguns dels quals també destacaren en l’àmbit artístic i no usà mai el seu primer nom de fonts, Ridolfo La germana gran i la petita es dedicaren al ballet i un dels germans, Giovanni Gastone, a més de ballarí, fou poeta i escriví llibrets per a A Salieri i J Haydn, com ara el text de l’oratori del compositor austríac Il ritorno de Tobia 1775 Boccherini rebé del seu pare les primeres…

Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al…

Formà el Quartetto Toscano 1765 amb Manfredi, Nardini i Boccherini El 1770 anà a París, on fou protegit per Gossec Després s’orientà vers el ballet Les Romans , 1776 i l’òpera còmica Dirigí l’orquestra dels teatres Beaujolais 1788-91 i Louvois 1791-94, on estrenà obres Les deux frères 1788, Adèle et Erwin 1789 Hom el valora per alguns quartets de corda, simfonies concertants, etc

És d’un moviment força viu, en compàs de 3/4 o de 6/8, amb acompanyament de guitarra, castanyoles, pandero, cornamusa, etc Hom en troba exemples en la producció de Gluck, Mozart, Boccherini, Rimskij-Korsakov, Albéniz i d’altres Durant molt de temps hom l’ha ballat al Principat, al País Valencià i a les Balears A Mallorca hom el ballava encara a la fi del s XIX, i a València i a Menorca encara és viu

Estudià violí i viola al Conservatori de Roma i després ho feu a l’Acadèmia de Santa Cecília de la mateixa ciutat El 1950 guanyà el Concurs Vivaldi de Venècia Fou primer violí de l’Orquestra Scarlatti i de la del Mozarteum de Salzburg Àustria Posteriorment es destacà de manera especial en el terreny de la viola i estrenà, entre d’altres, obres d’Ennio Morricone o Manuel De Sica, especialment escrites per a ell Desenvolupà una intensa carrera com a solista en concerts simfònics o amb conjunts de cambra, com Virtuosi di Roma, I Musici, el Quintet Boccherini o el Quartet de Roma A…

Estudià a Frankfurt amb A Moodie Cursà estudis universitaris a Berlín i Colònia, ciutat on es doctorà el 1941 amb una tesi sobre la tècnica interpretativa del violí al segle XVIII El 1948 formà un trio amb G Schmid i H Münch-Holland A partir de la dècada dels cinquanta encaminà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Magúncia Dirigí la Hochschule de Magúncia del 1953 al 1961, any en què passà a ser professor de música de cambra de la Hochschule de Colònia, on romangué fins el 1987 Enregistrà els quintets de L Boccherini i diverses…

Aquests poden formar combinacions diverses, però ha predominat la de corda Boccherini, principal conreador de la forma, hi emprava dos violins, una viola i dos violoncels, però la majoria d’altres autors Mozart, Mendelssohn, Brahms, etc l’han format amb dos violins, dues violes i un violoncel També pot incloure piano, com el de La truita , de Schubert, els de Schumann, Dvořák, etc, o bé piano, clarinet i corda Brahms, o bé només instruments de vent, combinació en la qual es destacà FDanzi Als Països Catalans han assolit fama mundial els d’Antoni Soler, per a corda i baix continu…

Els seus components procedien de la Scuola Veneziana, un conjunt italià de corda que havia estat creat anteriorment per Angelo Ephirikian Sota el guiatge pedagògic de Luigi Ferro, mestre de gairebé tots els instrumentistes del grup, I Virtuosi di Roma actuaren sempre amb director, càrrec que Fasano desenvolupà fins que morí, l’any 1979 La seva concepció estilística del Barroc s’allunyava completament dels postulats de l’escola alemanya de Karl Munchinger El 1980 la formació original s’escindí en dues I Nuovi Virtuosi di Roma, que actua sense director, i el Conjunt Boccherini,…

Es formà al Gonville and Caius College de Cambridge, on estudià música amb Thurston Dart, Charles Cudworth i Patrick Hadley Es doctorà el 1958 Fou professor al Trinity College de Londres 1957-65, crític musical a The Times  1964-81, editor del Musical Times  1967-87 i de la revista musical Gramophone  i editor general de la sèrie Master Musicians des del 1976 També edità  The New Grove Dictionary of Music and Musicians  1980 i fou el responsable d’edicions crítiques d’obres de WA Mozart, JC Bach, L Boccherini i altres compositors Les seves investigacions es centraren …