Resultats de la cerca

El nucli de Boldú i el de la Fuliola es troben tan a prop que sembla que formin una sola població L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció i la festa major se celebra el quart diumenge de maig, pel Roser Boldú és esmentat ja en un document del 8 de gener de 1080, pel qual Ermengol IV atorgà el lloc a Ponç Dalmau, dins el comtat d’Urgell Hi ha documentats una sèrie de drets sobre el poble de Ramon de Montcada, el monestir de Santes Creus, el de Vallbona de les Monges, Pere de Boldú i altres, però la senyoria passà dels Dalmau a Arnau Cortit d’…

Vida i obra S'establí a Barcelona el 1893 i hi estudià el professorat mercantil i més endavant la carrera de dret Amic de Jacint Verdaguer, intervingué en la fundació de la revista L’Atlàntida 1896 i de La Creu del Montseny 1899, i fou redactor de Lo Pensament Català 1900 Una mica abans havia començat a collaborar a Lo Teatro Regional El 1900 tornà per uns quants anys a l’Urgell, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics, sense abandonar, però, l’activitat periodística dirigí, per exemple, el diari El País , de Lleida, i el setmanari de Bellpuig Urgell Lo Pla d’Urgell Les…

S'esmerçà també en la ceràmica i en la pintura, amb el mestratge d’Antoni Serra, així com en l’escultura, en què fou deixeble de RNobas En aquest aspecte collaborà amb Jaume Escriu Prengué part en exposicions a Barcelona i Madrid Entre les obres de ferro notables hi ha les dels llums del despatx de la presidència al Palau de la Generalitat de Catalunya i les del palauet Garí a Argentona

Vida i obra S’establí a Barcelona el 1893 i hi estudià el professorat mercantil i més endavant la carrera de dret Amic de Jacint Verdaguer, intervingué en la fundació de la revista mL’Atlàntida” 1896 i de “La Creu del Montseny” 1899, i fou redactor de Lo Pensament Català 1900 Una mica abans havia començat a collaborar a “Lo Teatro Regional” El 1900 tornà per uns quants anys a l’Urgell, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics, sense abandonar, però, l’activitat periodística dirigí, per exemple, el diari “El País”, de Lleida, i el setmanari de Bellpuig rLo Pla d’Urgell” Les…

La primera referència al lloc de Boldú es remunta al 20 de juny del 1080, en què el comte Ermengol IV concedí a Ponç Dalmau l’alou o quadra de Boldú, dins el comtat d’Urgell, al Mascançà, a l’indret que els sarraïns anomenaven Lavandera Segons es dedueix de la donació de la Fuliola, Ponç Dalmau ja era a Boldú el mes de gener del 1080 En aquest lloc Ponç Dalmau erigí un castell, documentat més tardanament Diversos senyors tingueren drets al terme i per això es fa difícil resseguir-ne la història Al segle XIII el castell i el terme de Boldú…

Biografia Era nebot de l’escolapi Ildefons Ferrer, provincial des del 1775 Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, el 1791 escriví un discurs per als exàmens públics amb el títol De Latinarum ac humaniorum litterarum i el 1793 dedicà al seu oncle el treball literari Cohortatio allegorica tots dos escrits s’imprimiren Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1795 i hi professà l’any següent Començà els estudis de filosofia a Moià i el 1797 anà a Mataró per rebre el mestratge del pare Lluís Barberí, i el 1800 defensà unes tesis de teologia Tot seguit, a  Mataró mateix, ensenyà llatí i humanitats Fou destinat…

El primer esment del lloc de Boldú és de l’any 1080, en què el comte d’Urgell Ermengol IV concedí a Ponç de Dalmau l’alou o quadra de Boldú, a la marca del comtat, al pla del Mascançà Tot i aquesta notícia tan primerenca del terme, no hi ha referències de l’església de Boldú fins al segle XIII El 1242 es dictà una setència sobre la qüestió que havia sorgit entre Berenguer d’Almenara i el monestir de Poblet a causa de la fundació que féu Berenguer d’Almenara, senyor de Boldú i pare del primer, d’una capellania o benefici per tal que el…