Resultats de la cerca

Anomenada primitivament Festa de la collita i, encara avui, Festa de les setmanes šabuot , pel fet d’escaure's set setmanes després dels àzims, fou una festa agrària d’acció de gràcies, que es convertí més tard en la commemoració de la promulgació de la Llei al Sinaí al cap de cinquanta dies de la sortida d’Egipte Fou en ocasió d’aquesta festa que, segons els Actes dels Apòstols , davallà l’Esperit Sant sobre la comunitat cristiana de Jerusalem en forma de llengües de foc i pel miracle de les llengües glossolàlia , signe de la propagació de l’evangeli a tots els pobles Entre…

En alguns consells municipals anteriors als decrets de Nova Planta, com el de Tortosa, era anomenada capítol El consell és ordinari quan hom el celebra segons una determinada periodicitat i hi tracta un ordre del dia prèviament establert, i és extraordinari quan el celebra per raons d’urgència o d’interès especial i el circumscriu als assumptes que l’han motivat Sovint els consells ordinaris reben una denominació relacionada amb el dia o època que tenen lloc o bé amb el motiu principal de la sessió, com són, a Andorra, als consells de comú, el Consell dels Innocents presa de possessió dels…

El mercat de Vic, que consta ja en el precepte del rei Odó el 888, s’ha celebrat sempre en dissabte, i al llarg del temps en prengueren especial importància alguns, com el que precedia la Quaresma, la Cinquagesma, Sant Joan o Nadal El Mercat del Ram es convertí en el més típic i principal Vers el 1930 hom li donà el caràcter modern de fira de maquinària agrícola, exposició selecta de bestiar i altres productes decaigué en 1936-45 i reprengué després amb el caràcter de fira de mostres Amb el temps, s’hi han incorporat noves manifestacions i activitats econòmiques populars,…

Situació i presentació El municipi de Lluçà es troba al sector NW de la comarca del Lluçanès Limita al N amb el municipi d’Alpens, a l’E amb l’osonenc Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d’Albars, al S amb Prats de Lluçanès i a l’W amb les terres del Berguedà de Santa Maria de Merlès, Sagàs, la Quar i Borredà De forma allargada, s’estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l’apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d’Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa El terme de Lluçà té un enclavament a les terres…

El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Susqueda i la Cellera de Ter, a l’E amb els d’Anglès i Brunyola, al S amb els de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm i a l’W novament amb els de Sant Hilari i Susqueda S’estén al fons de la vall drenada per la riera d’Osor que desemboca al Ter prop d’Anglès i és voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll, Sant Gregori i pel massís de Solterra i els seus contraforts Un dels arbres característics de les muntanyes selvatanes, especialment a les valls d’Osor i Sant Hilari Sacalm, és el castanyer, de gran capçada i…

Situació i presentació És considerat la capital de la comarca lluçanesa, de la qual constitueix la població més important i dinàmica Situat en un altiplà al S del terme de Lluçà, entre les depressions de la riera de Lluçanès E i de Merlès W, limita al N amb l’extens terme de Lluçà, al NE amb Sant Martí d’Albars, a l’E amb Olost, al SE i el S amb Oristà i a l’W amb Santa Maria de Merlès Berguedà Té un enclavament dit de la Bauma entre les terres d’Oristà i Sant Feliu Sasserra El terme és ric en fonts, com la de la Coromina, la de les Canyes, etc Biogeogràficament, hom pot parlar d’un domini de…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m Aquests estreps davallen fins al sector planer, més reduït, a la vall del Daró, el qual inicia aquí el curs inferior i…

Festa, comunitat i transgressió En les petites comunitats rurals en què han viscut, al llarg de la història, la majoria dels éssers humans, les festes construïen l’ordre del temps social –el calendari–, interrompien les rutines i les tasques quotidianes i, en concentrar la gent de l’indret en un únic espai, originaven una experiència de comunitat Els forjadors de la societat moderna, industrial i capitalista, guiats per l’ètica del treball com a vocació i per la maximització del guany, van considerar que unes celebracions com aquelles distreien de la feina i constituïen un trastorn…