Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Odó de Cluny
Música
Escriptor i compositor francès.
A dinou anys ingressà a l’orde benedictí Es formà primer a Tours i després amb Remy d’Auxerre, a París Visqué a Tours, on fou cantor de l’abadia de Sant Martí Ocupà el càrrec d’abat als monestirs d’Aurillac i Fleury i, des de l’any 927, al de Cluny, on succeí el seu primer abat, Berno Se sap que escriví tres himnes i una dotzena d’antífones per a l’ofici de Sant Martí, a més de sermons i comentaris bíblics Durant molt de temps se li han atribuït algunes obres teòriques l’autoria de les quals correspon, però, a l’abat italià de nom Odó d’Arezzo
Pere el Venerable
Cristianisme
Abat de Cluny
.
De la noble família dels Montboissier, fou educat pels monjos de Sauxillanges Professà a Cluny 1109 i fou prior de Vézelay i de Domène 1120 i, finalment, vuitè abat de Cluny 1122, on es dedicà a la reorganització del monestir i de les cases dependents, aleshores en nombre de dues mil cluniacenc Al costat d’Innocenci II, s’oposà a l’antipapa Anaclet II, monjo de Cluny En polèmica amb els musulmans, féu traduir l’Alcorà al llatí El seu equilibri es manifesta en la polèmica amb el seu amic Bernat de Claravall entorn dels estudis i la vida monàstica mostrà…
Hug
Cristianisme
Abat de Cluny (1049-1109).
Fou el pare de la reforma benedictina cluniacenca que sostreia l’orde a les ingerències civils, i maldà, alhora, per la reforma de l’Església contra la laxitud de la clerecia i la simonia Construí la tercera església de Cluny La seva festa se celebra l’11 de maig
Pierre-Paul Prud’hon
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Anà a Roma 1785-88, on fou molt influït per Il Correggio, per Leonardo da Vinci i per la pintura alexandrina hellenística Establert a París 1796, adquirí renom amb La Saviesa i la Veritat descendint sobre la terra 1799 Rebé encàrrecs de Napoleó I Les allegories com La justícia i la venjança perseguint el crim, El rapte de Psique ambdues del 1808, Musée du Louvre, París i Venus i Adonis 1812, Wallace Collection, Londres li donaren gran fama Amb la Restauració es consagrà al retrat Constance Mayer , la seva companya, i a la pintura religiosa Crist a la creu 1822, Musée du Louvre La seva pintura…
Maiol
Cristianisme
Quart abat de Cluny.
Gran reformador, els emperadors Otó I, santa Adelaida i Otó II pensaren en ell com a candidat per a la seu romana Construí la segona església de Cluny La seva festa se celebra l’11 de maig
Gelasi II
Cristianisme
Nom que adoptà Joan de Gaeta en esdevenir papa (1118-19).
Es formà a Montecassino i excellí com a hagiògraf Partidari de Pasqual II, un cop papa fou perseguit per la família Frangipani i per l’emperador Enric V, el qual féu elegir l’antipapa Gregori VIII
Odiló
Cristianisme
Cinquè abat de Cluny (994-1049).
Reconstruí una bona part de les edificacions del monestir i contribuí a la seva expansió Lluità per l’establiment de la Treva de Déu Entre els seus escrits cal esmentar, a més de nombrosos sermons, la Vita Sancti Maioli i l' Epitaphium Adalheidae La seva festa se celebra l’11 de maig
Odó
Cristianisme
Segon abat de Cluny (927-942).
Fill d’una família noble, fou educat a la cort del duc d’Aquitània Auster i emprenedor, féu del seu monestir el primer centre d’espiritualitat d’Occident i reformà, també, molts cenobis de França i d’Itàlia Lluità per la independència de les comunitats monàstiques enfront del poder secular Escriví, entre altres obres, uns Moralia in Job, unes Collationes , la Vita sancti Geraldi i alguns himnes litúrgics Teòric musical notable, s’interessà especialment per la notació i la determinació dels diversos intervals de l’escala Hom li deu la sistematització de la notació teòrica i la substitució de…
Ponç de Melguelh
Cristianisme
Eclesiàstic.
Membre d’una noble família llenguadociana, fou elegit abat de Cluny el 1109, en morir l’abat Hug Després d’un govern agitat i dificultós, dimití, el 1122, i anà a Jerusalem Prengué part en les lluites contra els musulmans i finalment tornà a Cluny, el 1125, i se n'apoderà per la força Fou excomunicat i declarat cismàtic pel papa Honori II 1126 i morí a les presons pontifícies
Diego Gelmírez
Cristianisme
Bisbe de Santiago de Compostel·la i després arquebisbe (1100-~40).
Seguint l’exemple del seu antecessor, Dalmau, continuà la influència de Cluny en l’església gallega i l’afavorí, i s’envoltà de clergues francesos Obtingué, a Roma, amb l’ajut de l’abat de Cluny, la dignitat arquebisbal per a Santiago 1119 Tot seguit topà amb l’oposició de l’arquebisbe Bernat de Toledo o de Sedirac, sobretot quan Gelmírez pretengué la primacia de les Espanyes, basant-se en l’apostolicitat de la seva seu, pel fet que tenia la tomba de l’apòstol sant Jaume No obtingué la primacia, però sí la independència de Toledo i la subjecció immediata a Roma En el…