Resultats de la cerca

Estació balneària És la seu originària de la Universitat Pontifícia de Comillas, centre superior d’estudis eclesiàstics filosofia, teologia i dret canònic, fundat el 1892 universitat des del 1904 fins al 1967 sota el patrocini de Claudio López y Bru, marquès de Comillas, i dirigit pels jesuïtes Les facultats de dret canònic i de teologia foren traslladades 1960 i 1967 a Madrid

La grandesa d’Espanya li fou annexada al mateix concessionari el 1881 Ha passat als Güell, comtes de Güell

Fill d’Antoni López i López i cunyat d’Eusebi Güell i Bacigalupi Fou segon marquès de Comillas i gran d’Espanya Estudià dret a Barcelona Home de negocis, reuní una immensa fortuna Posseí la Compañía Transatlántica Española i tingué interessos en la Compañía Hispano-Americana de Electricitat CHADE, Banca Bru, Tabacalera de Filipinas, Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España i Banco Popular de León XIII Ajudà econòmicament la monarquia espanyola, tant el 1898 com durant la guerra del Marroc Es dedicà a la filantropia acabà la construcció del seminari de Comillas…

Originari d’una família d’ hidalgos agricultors de Ruiloba, extremament pobra El seu pare, Santiago López i Ruiz de Piélago, morí a Cadis, on havia anat a treballar, quan Antoni tenia dos anys El 1831 passà a Cuba, on amassà una gran fortuna, gràcies sobretot al tràfic d'esclaus Es dedicà al transport marítim El 1852 constituí, a Santiago de Cuba, A López i Cía, societat que féu bastir el primer vaixell espanyol d’hèlix, primera nau de la Compañía Transatlántica Española  1881 Passà a residir a Barcelona el 1856, a la casa dels banquers indianos Vidal i Quadras, establí la línia Alacant-…

Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb les inicials…

Es llicencià en dret Segon comte de Güell 1918, gran d’Espanya 1927, tercer marquès de Comillas 1926 i comte de San Pedro de Ruiseñada 1916 Fill gran i hereu d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1928 i alcalde de Barcelona 1930-31 Essent president de la Companyia Transatlàntica, feu installar una factoria a Río…

Conegut pel títol nobiliari, marquès de Lamadrid, fou el primer president del Comitè Olímpic Espanyol 1926-31, constituït oficialment a Barcelona el 1926 Renuncià a la presidència el 1931 a causa de la derrota de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1936 i dels canvis polítics amb l’adveniment de la República També fou president del Reial Club de Polo de Barcelona 1922-26 i del Reial Automòbil Club de Catalunya 1929-33

Féu carrera militar a l’Àfrica durant la guerra civil de 1936-39 s’enquadrà a l’exèrcit del Marroc combatent en el front de Madrid i en la campanya de Catalunya Acabades les operacions al Principat 1939, i la guerra, féu carrera política en diferents organismes estatals fou nomenat governador civil de Girona febrer-juliol del 1939, Navarra, Jaén i Barcelona 1940-45, conseller nacional de FET-JONS 1939-71, procurador en corts 1943-71, comisario general de información de la Dirección General de Seguridad 1939-40 i delegado de prensa y propaganda 1956-57 Amb bons contactes dins el món…

Desenvolupament enciclopèdic L’autor, amb un gran domini de l’estil polèmic i amb una visió sense matisos ni concessions del seu cas escandalós, hi narra la seva vida de servei i d’amistat a la casa López, i de collaboració en les empreses religioses i patriòtiques del bisbe de Vic Tot això en contrast amb l’expulsió del càrrec, del palau dels Comillas i de Barcelona, la reclusió a la Gleva, l’intent d’ingressar-lo com a dement, la condemna del tribunal eclesiàstic de retirar-li les llicències sacerdotals i, en fi, la campanya de desprestigi i d’assetjament econòmic La primera…

Formà part, amb LDomènech i Montaner i AMGallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat 1883-1902, a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts Projectà l’església del convent dels jesuïtes amb JMartorell i Montells, 1883-85 i l’església major de Santa Anna 1887, destruïda…