Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Eustaqui Pellicer
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i humorista.
Vers el 1890 s’establí a l’Argentina Dins de la seva branca d’activitat, aviat entrà en el món del periodisme, camp en el qual obtingué una remarcable anomenada pels seus dibuixos i també pels seus versos còmics Collaborà a “La Unión Gallega de Montevideo” i publicà un periòdic propi “La Pellicerina” S'incorporà després a “Caras y Caretas” i promogué i fundà la revista “PBT” Com a collaborador, formà també part de la redacció del diari “La Nación”
trompa d’Eustaqui
Anatomia
Conducte osteofibromembranós que comunica la caixa del timpà amb la faringe, on s’obre a la part lateral i superior, a set centímetres de l’obertura exterior de les fosses nasals.
La caixa del timpà, mitjançant aquesta comunicació, pot equilibrar la seva pressió amb la pressió atmosfèrica
otitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de l’orella; normalment va acompanyada de dolor, hipoacúsia, febre i vertigen.
La inflamació pot ésser circumscrita al conducte auditiu extern otitis externa , a l’orella interna otitis interna o laberíntica o a l’orella mitjana otitis mitjana Aquesta darrera és la més freqüent, com a conseqüència de la propagació de les infeccions de les vies respiratòries altes a través de la trompa d’Eustaqui
Bartolomeo Eustachi
Metge i anatomista italià.
Professor d’anatomia a Roma 1555-68 i metge del duc d’Urbino, fou un dels propulsors de l’anatomia comparada Féu descripcions de diferents indrets del cos humà, sobretot de l’orella interna i la faringe trompa d'Eustaqui Escriví De motu capitis 1561, Libellus de renibus 1563, Opuscula anatomica 1564, etc
badall
Biologia
Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d’una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa.
Comporta sovint l’obturació de la trompa d’Eustaqui i, com a conseqüència, sordesa momentània Tradueix una dificultat o disminució de la respiració, deguda a la fatiga, al desig de dormir, al tedi, a la gana, al fred o a una calor excessiva També a vegades és símptoma de dispèpsia Pot ésser provocat també per mimetisme, naturalment inconscient
impedanciometria
Tècnica emprada per a mesurar la impedància acústica a l’orella mitjana.
Hom en basa la pràctica en la transmissió d’un so pel conducte auditiu extern i la valoració, mitjançant un instrument especial, del percentatge que és absorbit i el que és reflectit Les utilitats del procediment són diverses, ja que és eficaç per a valorar la funció de les trompes d’Eustaqui o bé per a determinar objectivament la capacitat auditiva
Alcmèon de Crotona
Metge grec de l’escola pitagòrica, el més important d’entre els anteriors a Hipòcrates, sobre l’obra del qual té alguna influència.
Intentà de conjugar el raonament filosòfic amb l’observació dels malalts i l’experimentació en els animals Fou un dels primers a valorar la preeminència del cervell sobre el cor com a centre del pensament i les sensacions, i a explicar fisiològicament el son Hom li atribueix el descobriment dels nervis òptics, de les trompes d’Eustaqui i de la distinció entre venes i artèries, que creia que conduïen aire
barotraumatisme
Patologia humana
Alteració traumàtica de l’orella produïda per exposició a canvis de pressió atmosfèrica que originen una diferència entre les pressions atmosfèrica i intratimpànica.
Pot donar-se en el descens amb avió des d’una gran altura aerotitis i en la pràctica del submarinisme barotraumatisme per immersió Provoca lesions traumàtiques a les parets cartilaginoses de la trompa d’Eustaqui i a la cadena d’ossets de la caixa timpànica, inflamació de la mucosa que cobreix la caixa timpànica, hemorràgies i retracció o ruptura de la membrana timpànica Es manifesta amb dolor, sobtat i molt intens, i amb sordesa
Jofré de Bouillon
Història
Croat.
Fill d’Eustaqui II, comte de Boulogne, fou duc de la Baixa Lorena 1089-95 Sostingué l’emperador Enric IV contra el papa Gregori VII El 1095 vengué el seu ducat per sufragar la primera croada i en fou un dels caps S'ocupà de les relacions dels croats amb l’imperi Bizantí i fou protector del Sant Sepulcre 1099-1100 Establí les bases de la penetració dels estats llatins del llevant al Pròxim Orient Morí després de vèncer els egipcis a Ascaló i aviat esdevingué un personatge llegendari
Antoine-Aimable-Élie Elwart
Música
Compositor, teòric i assagista francès d’origen polonès.
Es formà com a nen cantor a l’església de Sant Eustaqui de París Entre el 1825 i el 1834 estudià amb François-Joseph Fétis i Jean-François Lesueur al conservatori de la capital francesa, centre al qual estigué vinculat com a professor d’harmonia des del 1836 fins al 1871 L’any 1834 guanyà el Premi de Roma de composició Com a compositor escriví algunes òperes, diverses cançons amb acompanyament de piano, i música religiosa També conreà la música de cambra i el gènere simfònic La seva gran reputació fou deguda, sobretot, als seus escrits d’història de la música i als nombrosos…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina