Resultats de la cerca

És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao 1676, que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686

S’inicià a la Peña Cultural Barcelonesa i fou un dels primers gimnastes de l’Estat a realitzar molins al cavall amb arcs, aparell del qual era un especialista Competí en l’àmbit català i estatal i participà en un torneig Catalunya-Carcassona A partir del 1948 exercí d’entrenador, tant de gimnàstica artística com ornamental Entrenà els campions d’Espanya Jordi Elies, Enric Montserrat i els germans Vallvé al Centre Gimnàstic Barcelonès 1948-58 i al Gimnàs Garcia Alsina 1958-60 Posteriorment passà al Gimnàs Hèrcules i al Gimnàs Guinardó Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Soci de Folch i Fàbregas, empresa de transports i obres públiques, i de Fàbregas i Garcia, empresa naviliera Agent de duanes a Tarragona i a Reus, s’installà després a Barcelona, on constituí, juntament amb Eduard Recasens i Mercadé, la casa de banca Fàbregas i Recasens 1917 el 1920 fou transformada en Banc de Catalunya, del qual fou el primer president i el director Participà en les activitats del banc, però en un segon terme, després dels germans Eduard i Francesc Recasens Regalà l’edifici social al Centre de Lectura de Reus Finançà els inicis de l’empresa de Josep Canals 1917…

Alumne del collegi de Sant Antoni de Barcelona, en acabar la secundària ingressà a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 14 de juliol de 1912 Professà allí mateix el 17 d’agost de 1913 Inicià la carrera eclesiàstica amb la filosofia a Iratxe Navarra i l’acabà amb la teologia a Alella, casa que acabava de fundar-se 1916 Fou ordenat de sacerdot el 24 de desembre de 1919 Començà a exercir el ministeri de l’ensenyament a Terrassa 1918-1919, passà a Barcelona, a Balmes 1919-1920 i a Sarrià però amb motiu de la guerra d’Àfrica fou mobilitzat com a capellà castrense durant dos anys 1920-1922…

Anà a establir-se de petit a Figueres Estudià dret a Barcelona Començà a dedicar-se a la pintura el 1946 Residí un quant temps a París, i exposà a Figueres el 1948 La seva primera pintura és surrealista, influïda per Dalí, de composició lineal i descriptiva Evolucionà cap a una pintura més intellectualitzada, sempre amb predomini de la línia, fins el 1956, que assolí un cubisme geometritzant, on el color agafa la preponderància fins a ésser exultant De nou a París, palesà en la seva obra la influència de Picasso, fins que abandonà la figuració per conrear una abstracció que…

Deixeble de Joan Conchillos, l’acadèmia del qual continuà Pintà un quant temps a Mallorca capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709 De la seva obra sobresurt el retaule major de l’església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs La seva Adoració dels Reis catedral de València, deteriorada el 1936, és d’estil força setcentista Hom l’ha qualificat d’imaginatiu, incorrecte i fecund

Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal

Féu la primera exposició individual a Barcelona 1927, però desenvolupà la major part de la seva activitat professional a Manresa, ciutat on residí i d’on fou professor de l’Escola de Belles Arts fins el 1939 Formà part del grup Art Nou La seva obra comprèn una gran varietat de gèneres, com ara paisatges, retrats o pintura religiosa, en els quals és patent el seu domini de la tècnica És ben representada al Museu Comarcal de Manresa

Fou funcionari municipal des del 1840 fins al 1843 Entrà en el món de la borsa i aprofità el boom de 1843-46 per a fer-se una posició —primer com a collaborador d’algun corredor, però des del 1846 pel seu compte—, la qual cosa consolidà els anys posteriors mitjançant bones jugades El 1852 inaugurà la seva casa de banca, que esdevingué, la dècada dels seixanta, una de les més importants del Principat S'especialitzà en les inversions borsàries Imprimí a l’estalvi català una preferència vers els valors de renda fixa, sobretot en obligacions ferroviàries, i fou sempre enemic de les operacions de…

Evarist Ventosa, progressista exaltat, publica La Regeneración de España