Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
John Grisham
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Fou advocat i polític Tots els seus llibres han estat èxits de vendes arreu del món i la majoria han estat duts al cinema Ha publicat, entre d’altres, A Time to Kill 1987, The Firm 1989, The Pelican Brief 1992, The Client 1993, The Chamber 1994, The Rainmaker 1995, The Runaway Jury 1996, The Partner 1997, The Street Lawyer 1998, The Testament 1999, Skipping Christmas 2002, The Summons 2002, The King of Torts 2003, The Bleachers 2003, The Last Juror 2004, The Broker 2005, The Innocent Man 2006, Playing for Pizza 2007 i The Appeal 2008
Tom Cruise
Cinematografia
Nom artístic de Thomas Cruise Mapother IV, actor cinematogràfic nord-americà.
Pertany a la generació llançada per FFCoppola al film The Outsiders 1983 Ha actuat a Risky Business PBreickman, 1983, Top Gunn TScott, 1986, The Color of Money MScorsese, 1986, Rain Man BLevinson, 1988, Born on the 4th of July OStone, 1989, The Firm SPollack, 1993, Interview with the Vampire NJordan, 1994, Mission Impossible Bde Palma, 1996, film que també produí, Jerry Maguire CCrowe, 1996, Eyes Wide Shut SKubrick, 1999, Magnolia PThAnderson, 1999, Mission Impossible II JWoo, 2000, Vanilla Sky CCrowe, 2001, Minority Report SSpielberg, 2002, The Last Samurai EZwick, 2003,…
Holly Hunter
Cinematografia
Actriu teatral i cinematogràfica nord-americana.
S'inicià en el món del cinema amb The Burning TMaylam, 1981 Després vingueren Swing Shift JDemme, 1984, Broadcast News JBrooks, 1987, Reasing Arizona JCoen, 1987 i Always SSpielberg, 1989 El seu talent, especialment en el camp del drama i el melodrama, féu que rebés l’Oscar del 1993 a la millor actriu per The Piano , de JCampion Posteriorment interpretà The Firm SPollack, 1993, Home for Holidays JFoster, 1995, Copycat JAmiel, 1995, Crash DCronenberg, 1996, A Life Less Ordinary DBoyle, 1997, Living Out Loud RLaGravenese, 1998, Jesus’ Son AMaclean, 1999, Woman Wanted KSutherland,…
Ronald Harry Coase
Economia
Economista nord-americà d’origen britànic.
Es graduà a la London School of Economics 1932, on ensenyà del 1935 al 1951, que es traslladà als Estats Units Professor a la Universitat de Chicago 1964-82, el 1991 rebé el premi Nobel d’economia pels seus estudis sobre els costs de transacció i dels drets econòmics Publicà, entre molts altres, dos treballs considerats fonamentals de la teoria econòmica actual i que constitueixen el nucli del seu pensament The Firm 1937, en el qual dona raó de l’existència l’empresa com la forma de minimitzar, tot internalitzant-los, els costos de transacció, i The Problem of Social Cost 1960,…
Gene Hackman
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Format en el teatre, interpretà els seus primers papers cinematogràfics durant els anys 60 L’èxit li arribà amb The French Connection 1971 —Oscar i Globus d’Or al millor actor—, Scarecrow 1972 i The Conversation 1974 Després protagonitzà, entre d’altres, Night Moves 1975, Bite the Bullet 1975, Under Fire 1983, Hoosiers 1986, Mississippi Burning 1988, Another Woman 1988, Postcards from the Edge 1990, Class Action 1991, Unforgiven 1992 —Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari—, The Firm 1993, Wyatt Earp 1994, Caimson Tide 1995, The Bird Cage 1996, Extreme Measures 1997,…
Sidney Pollack
Sidney Pollack
© SF Film
Cinematografia
Realitzador, actor i productor cinematogràfic nord-americà.
Format com a actor, els anys seixanta s’inicià com a director en la televisió, i debutà com a realitzador cinematogràfic amb The Slender Thread 1965, film al qual seguiren This Property Is Condemned 1966, The Scalphunters' 1968, The Swimmer 1968, codirigida amb F Perry, Castle Keep 1969 i They Shoot Horses, Don't They 1969 El 1972 rodà Jeremiah Johnson 1972, amb Robert Redford com a protagonista, a qui dirigí en alguns dels seus films de més èxit, especialment, The Way We Were 1973, Out of Africa 1985, per la qual el 1986 obtingué un Oscar a la millor pellícula i un altre a la millor direcció…
Oliver Eaton Williamson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1955 a la Sloan School of Management del Massachusetts Institute of Technology, el 1960 obtingué el Master of Business Administration a la Universitat de Stanford, i el 1963 es doctorà a la Carnegie Mellon University Ha exercit la docència a les universitats de Berkeley, Califòrnia 1963-65, com a adjunt, Pennsilvània 1965-87, de la qual ha estat catedràtic des del 1971 i Yale 1983-88 Ha estat consultor en diversos organismes de govern, entitats docents i acadèmiques i corporacions privades i públiques, entre els quals la Comissió de Comerç Federal 1978-80, el Departament de Justícia…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
Religió 2012
Religió
Religió catòlica L'Església catòlica va continuar desenvolupant l'anomenada Nova Evangelització a fi d'atraure al catolicisme persones que, malgrat haver estat batejades, s'han allunyat de l'Església © Fototecacat / Adrien Roussel / Fototliacom L'11 d'octubre, el papa Benet XVI va inaugurar formalment l'Any de la Fe, que durarà fins el 24 de novembre de 2013 L'Església catòlica va plantejar aquest esdeveniment com un temps per a enfortir la fe i anunciar-la, reformar l'amistat amb Déu i renovar l'impuls missioner de l'Església Precisament, l'Església, conscient de la forta secularització dels…