Resultats de la cerca

Establert d’infant a Tarragona, hi cursà estudis al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat, on fou deixeble d’Ignasi Mallol i Joan Rebull Exposà per primera vegada a Tarragona 1945, on fou professor de l’Escola-Taller d’Art des del 1947 Obtingué, entre altres premis, dues medalles Tapiró 1946 i 1952 i el premi Ciutat de Barcelona de pintura del 1973 Intèrpret personal del paisatge tarragoní, evolucionà cap a una aparent abstracció

De jove s’inicià en les arts plàstiques, especialment la pintura i l’escultura, però aviat es decantà cap a la música Començà els estudis musicals a Madrid amb José Cubiles i els continuà amb Alfred Cortot al Conservatori de París i, més tard, amb Wanda Landowska El seu debut a Alacant, el 1929, suposà l’inici d’una carrera concertística que quedà estroncada per la Guerra Civil Espanyola Després del conflicte bèllic, esdevingué un dels concertistes de piano de més prestigi en la vida musical de la postguerra a l’Estat espanyol Actuà també com a acompanyant de la soprano Victòria dels Àngels,…

Competí representant el Club Boxa Experimental de Barcelona Guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Espanya 1981 Es proclamà tres vegades campió de Catalunya de boxa amateur en les categories de pes ploma 1980, lleuger i superlleuger Formà part de la selecció catalana de boxa amateur 1980 Participà en diversos combats internacionals a Suïssa i França

Germanastre de Francisco Pizarro, fou governador de Quito 1539 Després de l’assassinat de Francisco pels almagristes, esdevingué el cap de la facció pizarrista que assolí el poder a Quito Organitzà una expedició a l’Amazones 1541-42, que fou un fracàs econòmic, però que obrí el camí cap a l’Atlàntic Organitzà l’aixecament dels encomenderos ressentits per les noves lleis d’Índies i fou nomenat governador del Perú Derrotat per Pedro de la Gasca, fou executat

Catedràtic de grec i d’hebreu a Salamanca Continuador de l’obra de Nebrija, és autor de Trilingüe de tres artes de las lenguas castellana, latina y griega 1627, Ortografía castellana, nueva y perfecta 1630 i Arte de la lengua española castellana , inèdita fins el 1903, obra didàctica i d’erudició filològica

Autor de nombrosos contes i novelles, s’inicià en el cinema dins l’escola de Barcelona, amb Ditirambo 1967 i El extraño caso del DrFausto 1969 Ha alternat els films d’encàrrec amb obres molt personals, com La loba y la paloma 1973, Reina Zanahoria 1978, Epílogo 1984, Remando al viento 1987, Don Juan en los infiernos 1991, La reina anónima 1992, El detective y la muerte 1994, Mi nombre es sombra 1996, El portero 2002 Ha publicat el llibre de memòries El hombre que soñaba demasiado 2005

Estudià dret i pedagogia Integrant del grup de joves poetes xilens coneguts com a Generació del 38, es relacionà amb els avantguardistes del grup La Mandràgora, al qual tanmateix posteriorment es referí en termes despectius Fou professor universitari fins l’any 1973 i durant el Govern de Salvador Allende exercí càrrecs diplomàtics a la Xina 1970-71 i a Cuba 1972-73 Després del cop d’estat del general Pinochet s’exilià a Alemanya i posteriorment a Veneçuela, fins el 1979, any que pogué tornar a Xile, bé que residí als EUA entre el 1980 i el 1994 La seva obra poètica, influïda pel surrealisme,…

Fou mestre durant la Segona República, en què també fou membre actiu de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament FETE, vinculada a la Unió General de Treballadors UGT Per aquesta adscripció, després de la guerra fou apartat de la professió uns anys, durant els quals estudià filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa, on obtingué la llicenciatura el 1942 Després d’establir-se a Almadén Ciudad Real, el 1948 anà a València, on exercí com a professor de grec a l’Institut Lluís Vives El 1953 guanyà la càtedra de filosofia de l’Escola de Magisteri de Santiago de Compostella, i el 1954…

Vida Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece 1964 i El roedor de…

S’inicià en la competició a la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona Practicà diverses modalitats En la modalitat mar-costa fou medalla d’or 1992, d’argent 2005 i de bronze 1993 en la competició individual del Campionat del Món aconseguí l’or 1992 i la plata 1999, 2001 per equips amb la selecció espanyola, i en Campionats d’Espanya fou campió 1990, 2000, 2002, 2006 i subcampió 1995, 1998, 1999 individual, campió per clubs 1992, 2000, 2001 i cinc vegades campió amb la selecció catalana En la modalitat de spinning embarcació guanyà una medalla d’or en el Campionat d’Europa…