Resultats de la cerca
Es mostren 2203 resultats
gràcia
Allò que plau i que atreu en les actituds, en les maneres, en l’enraonar, etc, d’algú.
Gràcia
Ermita de Gràcia, a Sitges
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de la Gràcia
) del municipi de Sitges (Garraf), al sector W del terme.
Gràcia
La plaça de Rius i Taulet amb la famosa campana de Gràcia (1862-64), a primer terme, obra de Joan Antoni i Rovira
© Fototeca.cat
Barri
Barri ( graciencs
) de la ciutat de Barcelona i antiga vila, al nord-oest del nucli antic de la ciutat, al centre de l’hort i vinyet de Barcelona, entre els antics termes de Barcelona, les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Horta i Sant Martí de Provençals.
El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la vorera de mar…
Gràcia
Advocació mariana que s’introduí arreu d’Europa a la fi del s XIV, per influència dels estudis escolàstics sobre la gràcia.
Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada sovint sense el fill i amb un…
gràcia
Cristianisme
Do gratuït, lliure i personal de Déu a l’home, pel qual, a aquest, li és ofert de participar de la vida divina.
Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és indegut i en aquest sentit hom l’anomena…
Gràcia
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper a les Oluges (Segarra), construït el 1419.
L’edifici data del 1419 Pertangué als agustins de Cervera
Gràcia
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a 640 m, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Cinctorres (Ports), situat al nord-oest de la vila.
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Biar (Alt Vinalopó), a l’est de la vila.
La imatge que hom hi venerava, del s XV, fou destruïda el 1936
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Santa Susanna (Maresme), aturonat al límit amb el terme de Pineda.
Fou bastit al segle XVIII