Resultats de la cerca

Fou ciutadà de Barcelona És autor d’un Llunari e repertori del temps , amb taules cronològiques a partir del 1485, que fou imprès en català i en llatí el 1485 i en castellà el 1488 i que, profusament illustrat i reeditat possiblement cada any, obtingué una gran popularitat

Pertanyent a una família dedicada de generacions al comerç de teles, blat i cotó, els Granollacs estengueren les activitats a les finances i aconseguiren un gran ascendent en el govern de Vic, on d’ençà de mitjan segle XV controlaren els oficis municipals i locals de la Diputació diversos membres n’havien estat diputats, entre els quals el doctor en drets Pere Granollacs 1539 i el mercader Bernardí Granollacs 1551 Amb els seus germans, emprengué una participació permanent en els arrendaments dels  drets de la bolla  a la segona meitat del cinc-cents,…

El 22 de juliol de l’any 1590, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Caçador i Claret Barcelona a 1519 – Girona 1597, bisbe de Girona diputat militar Joan Granollacs i Pons, cavaller, domiciliat a Barcelona diputat reial Jaume Fortunyó, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona oïdor militar Marc Antoni Llentes i Gàver, donzell, domiciliat a Manresa oïdor reial Pere Saconomina, ciutadà honrat de Girona El diputat eclesiàstic Jaume Caçador i…

Dels nombrosos llunaris catalans entre el s X i el XVII, es destaquen el de Bartomeu de Tresbéns s XIV i el de Bernat de Granollacs 1485

Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló exclosa la Vola, que era del terme de Curull i el sector de Saderra, del terme d’Orís Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que adoptaren el…

Residí a València entre el 1490 i el 1492, any en què llogà unes cases a Barcelona, on passà la major part de la seva vida Féu algunes estades a Tarragona 1499-1500, a Perpinyà 1500-03 i 1512 i a Montserrat 1518-22 Imprimí un nombre respectable de llibres litúrgics, d’entre els quals són importants els cinc missals conservats Vic en collaboració amb Joan Luschner, 1496, Tarragona 1499, Elna 1511, Montserrat 1521 i Tortosa 1524 A més publicà a Barcelona un Missale parvum 1509 Altres edicions notables seves són el Flos sanctorum 1494, el Libre dels àngels i el Libre de les dones , d’Eiximenis…

El 22 de juliol de l’any 1596, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa a 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Lluís de Tamarit i de Rifós, donzell de Barcelona diputat reial Jaume Riu i Canta, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Frederic Meca, comanador de Sant Joan oïdor militar Francesc de Gàver, donzell de Cardona oïdor reial Gaspar Segarra, doctor en drets i ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet, polèmic diputat…

Galeres al port de Barcelona, segle XVI RM El 22 de juliol de l’any 1593, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Agullana Girona a 1549 – 1598, ardiaca d’Empordà i canonge de Girona diputat militar Onofre d’Alentorn i d’Oms, senyor de Seró diputat reial Francesc Bonet, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Juli Cordelles i Oms, doctor en drets, prior de Sant Pere de Maleses, canonge i cabiscol de Barcelona oïdor militar Pere Ausiàs Marc, donzell de Cervera i senyor de Montcortès oïdor reial Bartomeu Piquer,…

El 22 de juliol de l’any 1692, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Planella i de Cruïlles Segle XVII – Besalú 1713, abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Josep de Terrè i de Granollacs, cavaller de Barcelona diputat reial Esteve Serra i Vileta, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Burgués, canonge de Girona oïdor militar Pau d’Aquiles, donzell de Barcelona oïdor reial Narcís Bofill, ciutadà de Girona Antoni de Planella i de Cruïlles fou abat de Sant Pere de Besalú des del 1688 fins a la seva mort…

Hom en troba les primeres manifestacions a Mesopotàmia cap al 3000 aC, a la Xina el 1500 aC, i en dates més imprecises però força posteriors, a la civilització maia Les astrologies primitives, segons la posició i l’aspecte dels astres, preveien el temps i els esdeveniments humans, i regulaven les activitats rituals A Mesopotàmia foren creades regles pràctiques zodíac, horòscop, etc bé que llur fixació fou tardana el primer horòscop babiloni conservat és del segle IV aC L’astrologia, que arribà a Grècia amb les expedicions d’Alexandre el Gran, fou ben acollida pels pitagòrics, i els platònics…