Resultats de la cerca

Timoner del Reial Club Marítim de Barcelona conegut com Neptuno Guanyà el Campionat d’Espanya en tres ocasions en la modalitat de vuit amb timoner 1921, 1926, 1928 i en una en la modalitat de quatre amb timoner 1927 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Rem 1972

Vinculat primer al CN Badalona i després al Club Nàutic El Masnou, es proclamà nou cops campió estatal en patí de vela 1977, 1978, 1979, 1982, 1984, 1986-89 i guanyà una Copa d’Espanya en la classe tornado 1991 El 1992 deixà la competició a causa d’un accident Fou entrenador de la Reial Federació Espanyola de Vela en diverses classes tornado, soling, yngling, match race i jutge de regates de categoria internacional Assessorà l’equip espanyol en tots els Jocs celebrats del 1985 al 2008, amb l’excepció dels d’Atlanta 1996, i en la Copa Amèrica 1995, 2007

Vida i obra S’interessà especialment pels aspectes culturals de la història de València, la figura de Jaume I i la geografia històrica de la ciutat de València Formà part del grup romàntic liberal de València Serví, durant la guerra del Francès, en l’artilleria a les ordres del liberal comte d’Almodóvar i, ben aviat, demostrà una facilitat per a escriure i unes afeccions literàries Fou empresonat, juntament amb el comte, durant el primer període absolutista de Ferran VII Durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou oficial a la secretaria de l’Ajuntament de València, on sovint suplí el…

Participà en la guerra del Francès i, com a liberal progressista, fou empresonat durant el primer període absolutista de Ferran VII Durant el Trienni Liberal fou oficialde secretari a l’Ajuntament de València i redactà nombrosos bans i proclames constitucionals Exiliat el 1823, treballà a Londres i a París per a l’editorial de Vicent Salvà, i, de retorn a València, estigué vinculat a l’Acadèmia d’Apollo, a les tertúlies literàries de l’editor Cabrerizo, per al qual feu nombroses traduccions de novelles històriques, i al Liceu Valencià, on coincidí, entre altres coetanis, amb Juan Nicasio…

Llicenciada en filologia clàssica 1966 i diplomada en biblioteconomia i documentació 1974 Restablerta la Generalitat de Catalunya, fou cap del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic entre el 1980 i el 1983 Durant aquest període, i amb la collaboració de Pilar Llopart, contribuí decisivament a posar les bases de l’actual sistema bibliotecari de Catalunya, a partir de la creació de l’Institut Català de Bibliografia, la promulgació de la Llei de biblioteques, l’adaptació i la traducció al català de la normativa de catalogació internacional i l’inici del mapa bibliotecari de…

Serví, durant la guerra del Francès, a les ordres del comte d’Almodóvar i, liberal avançat, com ell, foren empresonats durant el primer període absolutista de Ferran VII Alliberat 1820, fou oficial de l’ajuntament de València i redactà nombrosos bans i proclames constitucionals Durant el Trienni Constitucional formà, amb Gaspar Bono Serrano, Josep d’Orga, Estanislau de Kostka Vayo i altres intellectuals, una acadèmia literària, sota el patrocini de Juan Nicasio Gallego Exiliat a Londres 1823, treballà per a l’editorial de Vicent Salvà, i, de retorn a València, ocupà càrrecs a la diputació…

Deixeble de JC Panyó —que ajudà en l’obra de l’església del Tura— a l’Escola d’Art d’Olot, es formà també a la Llotja de Barcelona Fou professor de l’Escola de Belles Arts de Girona Conreà l’escenografia i publicà llibres teòrics i pràctics per a l’ensenyament artístic

Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955

Es tracta d’una extensa propietat inicialment 3500 ha regada pel canal d’Aragó i Catalunya canal de Vallmanya , amb desguassos vers el Cinca Presideix el nucli l’antiga casa senyorial edifici del s XVII, recentment restaurat a poca distància hi ha la casa dels caçadors En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques Al s XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d’Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del s XIX a la família de…

Fundat el 1967, fou impulsat per Joaquim Muñoz Aistizábal, primer president de l’entitat La primera seu fou construïda a l’accés de Llevant del port del Masnou Practica vela lleugera, vela de creuer, motonàutica i esquí nàutic Ha organitzat diverses proves d’àmbit estatal i internacional, de les quals destaquen els Campio-nats d’Europa de la classe 470 1974, finn 1982, optimist 1983, laser 1991, europa 1995 i 420 2010 Entre els seus regatistes, alguns han guanyat diversos campionats estatals i d’altres han estat medallistes olímpics, com Pere-Lluís Millet, Miquel Noguer o les germanes Begonya…