Resultats de la cerca

Foren descrits histològicament pel metge patòleg alemany Paul Langerhans 1847-88

El pàncrees és un òrgan situat a la part superior de la cavitat abdominal, les característiques anatòmiques més rellevants del qual són descrites en el capítol de l’aparell digestiu Les estructures anatòmiques pancreàtiques relacionades amb la funció endocrina que li pertoca corresponen als anomenats illots de Langerhans , unes agrupacions cellulars difusament distribuïdes en tot el gruix de l’òrgan, entre les estructures glandulars pancreàtiques que tenen una funció exocrina, encarregada d’elaborar les secrecions pancreàtiques digestives Als illots de Langerhans es…

S'envermelleix a l’aire, dóna un dihidrat i es descompon a 253-255°C Poc soluble, dóna solucions aquoses àcides Provoca diabetis per destrucció selectiva de les cèllules β dels illots de Langerhans, per alteració de la permeabilitat de la membrana cellular

Les hormones actuen sobre l’activitat funcional d’altres cèllules, que estimulen o inhibeixen, exercint un control homeostàtic de llarga durada de minuts a mesos, a diferència del sistema nerviós, que provoca respostes més ràpides de millèsimes de segon a minuts L’acció d’una hormona pot manifestar-se únicament en un teixit o òrgan receptor determinat Si bé cada glàndula o teixit hormonal del sistema endocrí produeix una hormona o unes hormones amb funcions específiques, existeix una interrelació harmoniosa i integrada entre les activitats de totes elles La glàndula tiroide, les glàndules…

És formada per una cadena de 81 a 84 aminoàcids

L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…

El pacient esdevé diabètic altres manifestacions poden ser dermatitis, glossitis, anèmia i trombosi venosa Al voltant del 70 % són malignes L’extirpació quirúrgica és curativa en el cas dels benignes, i dels malignes sense metàstasi L’hormona somatostatina inhibeix l’acció del glucagó i pot ser útil, sobretot, en cas d’existència de metàstasi, en què la cirurgia només aporta un tractament palliatiu

El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…

El pàncrees , un òrgan aixafat, d’uns 15 cm de llargada i uns 5 cm d’amplada, que se situa transversalment a la part superior de la cavitat abdominal i que esquemàticament comprèn tres porcions el cap, el cos i la cua El cap del pàncrees , que és la porció més voluminosa i ampla d’aquest òrgan, es localitza a la regió central de la part superior de la cavitat abdominal, envoltada pel duodè i travessada pel segment final del colèdoc El cos del pàncrees , la porció central de l’òrgan, solca la regió superior de la cavitat abdominal, de dreta a esquerra, per darrere de…