El pàncrees, un òrgan aixafat, d’uns 15 cm de llargada i uns 5 cm d’amplada, que se situa transversalment a la part superior de la cavitat abdominal i que esquemàticament comprèn tres porcions: el cap, el cos i la cua. El cap del pàncrees, que és la porció més voluminosa i ampla d’aquest òrgan, es localitza a la regió central de la part superior de la cavitat abdominal, envoltada pel duodè i travessada pel segment final del colèdoc. El cos del pàncrees, la porció central de l’òrgan, solca la regió superior de la cavitat abdominal, de dreta a esquerra, per darrere de l’estómac i per davant de la columna vertebral. La cua del pàncrees, la porció més estreta i allargada d’aquest òrgan, es projecta cap a l’esquerra de la cavitat abdominal, fins a les proximitats de la melsa.
El pàncrees és una glàndula de funció doble: d’una banda, és una glàndula exocrina que aboca la secreció, el suc pancreàtic, al duodè; de l’altra, és una glàndula endocrina que incorpora diverses hormones a la circulació sanguínia.
La porció exocrina del pàncrees és determinada pels anomenats àcins glandulars pancreàtics, unes glàndules microscòpiques que es troben distribuïdes per tot l’òrgan i que aboquen les secrecions que elaboren en uns petits conductes que alhora conflueixen en dos conductes principals, el de Wirsung i el de Santorini. El conducte de Wirsung, que constitueix una mena de columna vertebral de l’òrgan, solca el pàncrees des de la cua fins al cap i desemboca al colèdoc o bé directament a la paret posterointerna de la segona porció del duodè, al costat del colèdoc. En aquest punt, les fibres musculars de la paret duode-nal s’engruixeixen i formen l’esfínter d’Oddi, que obre i tanca el pas a les secrecions biliars i al suc pancreàtic. El conducte de Santorini, que s’estén únicament al llarg del cap del pàncrees, pot desembocar al conducte de Wirsung o directament a la segona porció del duodè, a través d’un orifici propi.
La porció endocrina del pàncrees és determinada pels anomenats illots de Langerhans, uns grups de cèl·lules especialitzades que es troben dispersos per tot l’òrgan i que aboquen les hormones que sintetitzen directament a la circulació sanguínia.
Pel que fa a la irrigació del pàncrees, és realitzada per les artèries pancreàtico-duodenals. La circulació venosa desemboca a la vena porta.
La innervació del pàncrees és mediatitzada pel plexe solar i el plexe mesentèric superior.