Resultats de la cerca

Formada a l’Escola Massana 1960-66, a l’Escola del Treball 1966-69, a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona 1971 i a la Facultat de Belles Arts, on es doctorà amb la tesi La influència de Joan Miró en la ceràmica contemporània espanyola 2006, treballà amb Llorens Artigas i Angelina Alòs Partí d’una tradició terrissaire catalana, d’arrel medieval, per evolucionar i ajudar a desenvolupar la creació ceràmica contemporània Començà a exposar l’any 1966, activitat que ha continuat individualment i collectiva Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i esquerdes…

L’Audiència Nacional absol el major dels mossos d’esquadra Josep Lluís Trapero , la intendent Teresa Laplana, l'ex-director general de Policia Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig La fiscalia demanava deu anys de presó per a cadascun, excepte per a Laplana per a qui en demanava quatre, per rebellió i sedició en el referèndum de l’1 d’octubre Al final del judici la fiscalia va substituir el càrrec de rebellió pels de sedició i desobediència, que el tribunal tampoc admet

Poc més de 3 mesos després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 14 d’octubre de 2019, comença a l’Audiència Nacional el judici al major destituït Josep Lluís Trapero, aleshores màxim comandament dels Mossos d’Esquadra, i a Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, exalts càrrecs de la Conselleria d’Interior La fiscalia acusa Trapero, Soler i Puig de rebellió, delicte per al qual demana 11 anys de presó per a cadascun, i Laplana de sedició, per a qui demana quatre anys Presideixen la sala els…

La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela declara “complexa” la causa contra l’exmajor dels mossos Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana per malversació, sedició i rebellió en relació amb el referèndum de l’u d’octubre D’aquesta manera, la instrucció es pot allargar fins al març del 2019, mentre que en un principi s’havia de tancar en sis mesos Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem que investiga el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart va prendre la mateixa mesura el 2 de febrer i va allargar…

La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, traspassa al Tribunal Suprem TS les causes obertes contra els líders empresonats de l’ANC, Jordi Sánchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i contra els membres del Govern cessats en virtut de l’article 155 i ara a l’exili o empresonats El jutge del TS que assumeix la causa és Pablo Llarena, que ja tenia assignades totes les causes contra els membres de la mesa del Parlament des del 21 de novembre, data en què la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret, va enviar la causa contra Carme Forcadell i la…

Llicenciat en dret, l’any 1990 ingressà als Mossos d’Esquadra  i ascendí en l’escalafó fins a arribar a cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal 2013 L’abril del 2017 fou nomenat major dels Mossos d’Esquadra, càrrec vacant des de la retirada del primer titular Joan Unió 1994-2008 Comandà l’operatiu policial que feu front als atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils , tasca per la qual el cos rebé reconeixement internacional i les medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb altres cossos policials i d’emergència Dies…

La jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, decreta presó incondicional sense fiança per als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart El dia 6 d’octubre, Sànchez i Cuixart, d’una banda, i, de l’altra, Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana, major i intendent dels mossos, respectivament, havien declarat davant la jutge com a investigats per un delicte de sedició, que sembla que es va cometre durant les concentracions del 20 de setembre davant la seu de la Conselleria d’Economia en protesta pels escorcolls de la Guàrdia Civil Segons la jutge, el risc…

En el període 1773-80 ocupà durant dos anys el càrrec d’organista de l’església de Sant Felip Neri i durant cinc del Reial Monestir de les Jerònimes Sant Maties, ambdós a Barcelona El 1778 oposità a la plaça d’organista de la catedral de Tarragona Finalment, el 1781 guanyà per oposició la plaça d’organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que ocupà fins a la seva mort, el 1821 A la Ciutat Comtal gaudí d’una bona reputació i tingué cura de la formació de diversos alumnes distingits, entre els quals Pau Poch De les seves composicions —els manuscrits es conserven a la…

Ainaud de Lasarte, J Alcolea, S Gudiol, J Arte de España Cataluña , Editorial Seix Barral, Barcelona, 1955 Ainaud de Lasarte, J Martinell, C Verrié, F P L’Art Català , Editorial Aymà, Barcelona, 1958 Alberch, R et al Gremis i oficis a Girona treball i societat a l’època pre-industrial , Ajuntament, Girona, 1984 Alcolea i Gil, S Catalunya-Europa L’art català dins Europa , Pòrtic, 2003 Alonso García, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Art català Estat de la qüestió , Vè Congrés del C E H A, Diputació de Barcelona, Caixa d’Estalvis de Catalunya,…