Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a “El Museo de Familias” amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de Manzoni, entre…

Fill d’ Antoni López i Benturas Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret Se separà del negoci del pare —que era propietari de la Librería Española— i fundà una agència de publicitat i una impremta, on edità, entre altres obres, la Història nacional de Catalunya , de Rovira i Virgili, i el Diccionari general de la llengua catalana , de Pompeu Fabra El 1924 fundà, amb Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet, fundà la llibreria i editorial Catalònia Fou editor del magazín D’Ací i d’Allà i del setmanari Imatges També exercí el periodisme, com a redactor esportiu d’ El Poble Català S’exilià…

Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a El Museo de Familias  amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de Manzoni, entre…

Lluís Ferrant i Llausàs, pintor del grup de natzarens catalans a Roma, retrata el seu germà Ferran Ferrant

Lluís Ferrant i Llausàs Barcelona 1806 — Madrid 1868, pintor i acadèmic, es formà a Madrid, a l’escola de San Fernando Estigué deu anys a Roma, pensionat per l’infant Sebastià Gabriel Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando 1861 Pintor romàntic amb influències natzarenistes, és autor de quadres d’història Santa Isabel , 1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla i de retrats Museo Romántico de Madrid Germans seus foren el músic Alexandre Ferrant i Llausàs i el pintor Ferran Ferrant i Llausàs Palma, Mallorca 1810 — El Escorial…

La seva finalitat era la d’impulsar el progrés de l’art dramàtic a Barcelona En conseqüència, a l’adscripció dels seus membres al Romanticisme liberal, Alexandre Dumas en fou nomenat president honorari perpetu, i els principals càrrecs foren ocupats per M González president, A Fontcuberta i J Llausàs secretaris i M Milà arxiver JM Bover en fou soci corresponent Sembla que l’actuació de la societat no fou gaire llarga

Fou fundada a Buenos Aires, el 1938, per un grup d’intellectuals argentins entre els quals hi havia Victoria Ocampo i Oliveiro Girondo sota la presidència de Carlos M Mayer L’empresari català Rafael Vehils adquirí progressivament la totalitat de les accions fins esdevenir-ne propietari absolut Ell fou qui contractà el català Antoni López i Llausàs per dirigir l’editorial 1939, que tingué una notable presència de catalans exiliats, després de la Guerra Civil Disposa d’un dels catàlegs més importants en castellà sobre obres i autors nacionals i estrangers, amb diverses colleccions…

Aparegué mensualment fins el desembre del 1931 Després d’una interrupció de cinc mesos, tornà a sortir com a trimestral Fou dirigit per Josep Carner 1918, Ignasi Folch i Torres 1919-24 i Carles Soldevila Vinculat a l’Editorial Catalana, el 1924 se'n féu càrrec Antoni López i Llausàs L’àmplia llista d’escriptors i d’illustradors que hi collaboraren revela l’eclecticisme intellectual i polític de la revista El relleu de les fotografies, dels gravats i l’atenció a l’actualitat general li donaren un estil europeu Des del 1932 s’hi accentuà el caire de modernitat més importància a la…

De jove fou un dels fundadors del grup catalanista El Roure El 1924 fundà, amb Antoni López i Llausàs i Manuel Borràs, la Llibreria Catalònia, a Barcelona Durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a França i a Sant Sebastià El 1943, amb tenacitat, reprengué les edicions en català, unes de les primeres autoritzades després de la guerra, que permeteren la lenta formació d’un nou públic de lectors en català i asseguraren una certa continuïtat Creà l’ Editorial Selecta 1943 i les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” 1950 i “Enciclopèdia Catalana” 1955, de l’editorial AEDOS…

Apareixia primer tres vegades la setmana fins el 10 de juny de 1834, després quatre fins el 30 de desembre de 1834 i finalment fou diari gener del 1835 Ramon López i Soler en fou el primer director, fins que a l’agost del 1835 emigrà a França en aquesta primera època cal destacar en l’aspecte literari la defensa de Walter Scott i la publicació d’una sèrie de composicions poètiques en català les famosíssimes Trobes de BC Aribau, i també Lo vot complert de PMata i Fontanet A partir de l’abril del 1835, Bergnes —que havia creat a la redacció un dels primers gabinets de lectura de Barcelona per…