Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Carlos Monzón
Boxa
Boxador argentí.
Començà com a professional el 1963, i en catorze anys disputà un total de 102 combats, amb 89 victòries, 9 nuls i 3 derrotes Guanyà el títol mundial de pesos mitjans el 1970 i el defensà amb victòria en catorze ocasions fins el 1977, que es retirà
Daniel Monzón Jerez
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià comunicació audiovisual a Madrid i exercí professionalment la crítica cinematogràfica a Fotogramas i altres publicacions i a Televisió Espanyola S'inicià en la creació cinematogràfica com a guionista de Desvío al paraíso 1994, dirigida por Gerardo Herrero, i l’any 2000 debutà com a director amb El corazón del guerrero , que guanyà diversos premis internacionals de gènere fantàstic Seguiren la comèdia El robo más grande jamás contado 2002, La caja Kovak 2006, en el gènere de terror, i el drama Celda 211 2009, guardonat el 2010 amb un premi Sant Jordi i vuit premis Goya, entre els quals…
Telesforo Monzón Ortiz de Urruela
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor basc.
De família aristocràtica, inicià la seva activitat política amb l’adveniment de la Segona República 1931, com a membre del Partit Nacionalista Basc, del qual fou president el 1933 En esclatar la guerra civil de 1936-39, fou ministre de governació del govern basc Exiliat, formà part del govern basc a l’exili fins el 1952 Entretant publicà Urrundik ‘Des de lluny’, 1945, Gudarien Egiñak ‘Els fets dels soldats bascs’, 1947 i una sèrie d’obres teatrals El 1962 creà l’organització Anai Artea ‘Entre germans’, d’ajuda als refugiats d’ETA i d’altres organitzacions polítiques El 1977 tornà…
Montsó
Municipi
Municipi de la zona actualment aragonesa a l’esquerra del Cinca, al límit amb la Llitera.
La ciutat 14 005 h 1981 279 m alt és situada a banda i banda de la Sosa, vora la seva confluència amb el Cinca El nucli antic és disposat en forma de semicercle al peu d’un tossal 368 m alt on es troba el castell de Montsó , del s XII, format per quatre cossos fortalesa i un cinquè, residència dels governadors L’església de Santa Maria, construïda al s XV sobre la primitiva, romànica del s XII, de Sant Joan, consta de tres naus amb volta central de canó apuntat i de mig canó les laterals, fou seu normalment de les corts generals de la corona catalanoaragonesa o de les privatives dels seus…
monsó
Meteorologia
Geografia
Sistema de vents que comporta la inversió estacional de llur direcció dominant.
El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de les capes…
Assur Fernández
Història
Comte de Monzón de Campos i de Castella (943-47).
Fill de Fernando Ansúrez, que fou un quant temps comte de Castella Cap de la família dels Ansúrez, actuà al costat de Ferran González quan era comte de Lara Prengué part en la batalla de Simancas 933 amb Ramir II de Lleó, que el nomenà comte de Monzón de Campos poc abans del 943 En ésser empresonat Ferran González, rebé el comtat de Castella com a conseller i preceptor de Sanç, el comte nominal
Teresa Ansúrez
Història
Reina de Lleó.
Filla d’Ansur Fernández, comte a Monzón de Campos, i esposa de Sanç I de Lleó Amb la seva aliança matrimonial facilità l’enderrocament d’Ordoni IV i la restauració de Sanç I En morir Sanç I 966, assumí la regència durant la minoritat de Ramir III, juntament amb la seva cunyada Elvira de Lleó
Pere García Lorente
Esport general
Art
Dibuixant i caricaturista.
Collaborà en nombroses publicacions i, amb Enric Badia i Ramon Monzón, fundà l’Acadèmia d’Ensenyança de Dibuix per Correspondència 1958 Treballà per a l’Editorial Bruguera 1971 i posteriorment es dedicà a l’humor esportiu en revistes com Barrabás 1972 i El Papus 1973, en publicacions esportives com Don Balón o Mundo Deportivo i en diaris com el Diari de Barcelona Entre altres distincions, obtingué el premi Heraclio Fournier 1966
Antonio Resines
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic castellà Antonio Fernández Resines.
De la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Trueba el curtmetratge El león enamorado , 1979, Ópera prima , 1980, Sal gorda , 1984, Sé infiel y no mires con quién , 1985, i La niña de tus ojos , 1998, F Colomo La mano negra , 1980, JL Cuerda Pares y nones , 1982, Amanece, que no es poco , 1988, i La Marrana , 1992, L García Berlanga Moros y cristianos , 1987, Todos a la cárcel , 1993 i París-Tombuctú , 1999, A Belén Cómo ser mujer y no morir en el intento , 1991, M Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Á de la Iglesia Acción mutante , 1993, M Gómez Pereira Todos…