Resultats de la cerca

El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la séquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries A més de l’activitat agrícola, tingué al s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i al s XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de…

El seu rebesnet Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu En morir 1463 la neta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnet Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà…

Situada a la ribera del golf homònim, comunica, a l’W, amb la mar Jònica, i, a l’E, a través d’un braç de mar llarg i estret, amb el golf de Corint Port important Nucli industrial en procés de desenvolupament Producció de vi, d’oli d’oliva, de pells adobades, etc Centre d’ensenyament superior Universitat de Patres, fundada el 1964 Té aeroport A l’antiguitat, formà part de la lliga Aquea, i fou centre de la contesa entre Cèsar i Pompeu i, més tard, entre Marc Antoni i Octavi Colònia romana, fou un dels primers centres cristians de Grècia Conquerida pels turcs 1440, no fou alliberada fins el…

Pertanyia a la menestralia urbana —era corretger— i escriví sainets costumistes Fugint del fang 1876, Els quintos de Patraix 1878, etc Obtingué l’èxit més celebrat amb Perles del cor 1881, escrit en collaboració amb Francesc de PHuertas

Després de rebre instrucció primària es dedicà a la confecció de palmes i palmons Escriví diversos miracles de Sant Vicent, com El mut de Normandia i La mort de Sant Vicent , i el text d’una sarsuela, La lluna de Patraix Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i dels miracles de Sant Vicent

Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el…

Guarnicioner d’ofici, fou autor de sainets costumistes Fugint del fang ~ 1875, Els quintos de Patraix 1878, Un francès de Russafa 1876, El que manco corre, vola , Un peixcador d’ocasió 1877 i la d’èxit més celebrat, Perles del cor 1881, escrita en collaboració amb Francesc de P Huertas En castellà va escriure Tres para una 1870 i El maestro de escuela , arranjament d’ El mestre d’escola 1878

Feu els estudis elementals i es dedicà a la confecció de palmes i palmons Escriví diversos miracles de sant Vicent, com ara Milacres del loco i del baldat 1857, La cega, mut, perlàtic i baldat 1878, El mut de Normandia 1888 i La mort de sant Vicent , «milacre en música», i el text d’una sarsuela, La lluna de Patraix Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i de les festes de sant Vicent

Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs de d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne Passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos

Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalano-aragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612 i 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València 1604-08