Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Pentateuc
Denominació dels cinc primers llibres de la Bíblia que constitueixen la primera part de l’Antic Testament, anomenada entre els jueus Torà o Moisès, per tal com li n’era atribuïda la redacció.
Compilació de narracions i de prescripcions legals, fou redactat probablement a Babilònia, sota la direcció d’Esdres, i promulgada per Artaxerxes II 398 aC, com a llei ètnica dels jueus residents en el seu imperi Des d’aleshores ha estat el text religiós i jurídic oficial del judaisme Molt aviat hom introduí el costum de llegir-lo públicament a les sinagogues en fragments setmanals perícope La compilació havia reunit en una sola obra altres escrits anteriors referents als orígens, als patriarques, a la sortida d’Egipte, a la legislació del Sinaí i al començament de la conquesta Els dos…
Nombres
©
Quart llibre del Pentateuc.
Els primers capítols presenten idealment el cens i l’organització de les dotze tribus d’Israel al voltant del tabernacle És el final del grup d’escrits sacerdotals s VI aC, que, en la darrera part de l' Èxode i en tot el Levític , exposen idealment la creació i la regulació del culte israelita durant l’any passat al peu del Sinaí La resta del llibre, valent-se de les diverses tradicions escrites utilitzades en el Pentateuc, conta principalment les revoltes dels israelites durant els anys passats al desert i la conquesta dels territoris de Transjordània sota el guiatge de Moisès
la Torà
Entre els jueus, el Pentateuc.
Mot derivat probablement de l’acte de tirar la sort per fer un oracle, acabà significant ‘ensenyament’, ‘doctrina’, ‘llei’, sobretot els avisos de Jahvè donats per mitjà de Moisès i dels profetes Des de l’època deuteronòmica fou el mot tècnic per a indicar el Pentateuc La distinció entre la Torà escrita i oral —aquesta darrera, interpretació autoritzada— portà sovint a ampliar el mot fins a indicar tot l’Antic Testament
Gènesi
Primer llibre del Pentateuc i de tota la Bíblia.
Els onze primers capítols situen els patriarques dins la història de la població humana des de la creació La resta del llibre presenta Abraham, Isaac, Jacob i els seus dotze fills, que donen origen al poble d’Israel D’acord amb els esquemes culturals de l’època, hi són sistematitzats en forma de quadres genealògics tant les dotze tribus com els patriarques, els diversos pobles coneguts i, en una certa manera, el món mateix El missatge del llibre és que la sort desafortunada de la humanitat i dels diversos pobles, atribuïda a culpes d’origen, serà reparada per les benediccions promeses per Déu…
Èxode
Nom del segon llibre del Pentateuc, on és narrada la sortida d’Israel d’Egipte.
En hebreu s’anomena Šemōt ‘noms’, perquè comença amb la llista dels fills de Jacob que arribaren a Egipte en temps de Josep L’èxode del grup d’israelites menys nombrosos probablement que el text no dóna a entendre és datable d’entre els s XIV i XIII aC, i amb ell inicià Israel la seva existència com a entitat ètnica, cultural i religiosa L’obra, que presenta els esdeveniments del llarg èxode i en recull diverses tradicions contraposades sobre l’itinerari, gira entorn de dos fets l’alliberament del poble de l’esclavitud egípcia sota el comandament de Moisès i l' aliança del Sinaí L’antiga…
codi sacerdotal
Bíblia
Nom donat a una de les fonts, documents o tradicions que són a la base del Pentateuc i que la crítica bíblica reconeix com a tals; també anomenat Priestercodex (codi sacerdotal), és abreujat amb la sigla P.
En són trets característics l’estil eixut, la tendència a precisar dates, llistes i genealogies i una orientació religiosa centrada en el culte i en la idea del pacte o aliança Redactat durant l’exili o immediatament després s VI-V aC, és discernible també, fora del Pentateuc, en fragments dels llibres de Josuè 13-21 i primer de Samuel 1-9
targum
Bíblia
Cadascuna de les antigues ‘versions’ (en arameu targū’m) aramees de la Bíblia hebraica.
Provenen originàriament de la traducció oral de les lectures bíbliques a la sinagoga, quan els jueus deixaren d’emprar l’hebreu per servir-se de l’arameu Això explica el seu caire homilètic i parenètic, amb molta paràfrisi, que en fa una font insubstituïble per a l’estudi de l’exegesi bíblica jueva i de la comprensió de molts passatges neotestamentaris Els principals targums —anteriors a l’era cristiana— són el Targum d’Onkelos Onkelos, sobre el Pentateuc, escrit en llengua literària i que fou la traducció normativa rabínica, originàriament palestina, bé que fixada i puntuada a…
Nissim ben Reuben Gerundi
Astronomia
Judaisme
Metge, astrònom, talmudista i rabí.
Principal autoritat del judaisme català al segle XIV Regí l’escola de Barcelona, on es formaren els grans rabins de la generació posterior El 1352 fou cridat pel rei Pere III per assistir l’infant Joan en una malaltia consta que els anys 1357, 1369 i 1373 aquests li encomanaren qüestions jurídiques entre els jueus El 1367 sofrí presó, amb altres principals jueus de Barcelona, per una falsa acusació de crim ritual Escriví uns 20 comentaris sobre tractats del Talmud i 13 comentaris més sobre el Pentateuc, 12 homilies, unes 77 respostes a qüestions de dret, poesies i quatre cartes…
literatura samaritana
Literatura
Literatura conreada pels samaritans en les diverses llengües que han emprat al llarg dels segles.
L’hebraic fou la llengua del famós Pentateuc samarità, obra dels s XI-XIV, però que ells consideren del temps de la conquesta de Canaan s XIII aC i que serveix de llengua litúrgica Tingué una revifalla literària al s XIV Ya'acob ben Ismael, Pinḥas ben Yosef, Ele'azar i Abiša i una altra al s XIX En arameu samarità foren escrits el Targum samarità targum del s IV i la majoria de composicions exegètiques i litúrgiques, com el Memar Malḳhah i el Defter , llibre principal de la litúrgia samaritana, moltes de les oracions del qual són obra d’'Amram Dara s IV També hi foren escrites…
Levític
Tercer llibre del Pentateuc
.
Provinent tot sencer de la tradició anomenada sacerdotal s VI-V aC, és de caràcter legislatiu regula idealment el culte del tabernacle en el desert, segons la restauració descrita per Ezequiel conté un ritual dels sacrificis i de l’ordenació sacerdotal, lleis de puresa legal i d’expiació, lleis de santedat i un calendari de festes i acaba amb una promesa de Déu de restablir el seu poble si algun dia l’ha de dispersar en càstig de les violacions de l’aliança
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina