En hebreu s’anomena Šemōt (‘noms’), perquè comença amb la llista dels fills de Jacob que arribaren a Egipte en temps de Josep. L’èxode del grup d’israelites (menys nombrosos probablement que el text no dóna a entendre) és datable d’entre els s. XIV i XIII aC, i amb ell inicià Israel la seva existència com a entitat ètnica, cultural i religiosa. L’obra, que presenta els esdeveniments del llarg èxode i en recull diverses tradicions contraposades sobre l’itinerari, gira entorn de dos fets: l’alliberament del poble de l’esclavitud egípcia sota el comandament de Moisès i l'aliança del Sinaí. L’antiga tradició jueva i cristiana féu Moisès autor de l'Èxode, però la crítica bíblica sosté que l'Èxode fou format, com la resta del Pentateuc, per diferents fonts i documents.