Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
piga
Lentigen, petita taca pigmentària de la pell que augmenta per efecte del sol i de l’aire.
Piga i nevus
Patologia humana
Definició Nevus és la denominació genèrica de qualsevol trastorn circumscrit del desenvolupament de la pell que genera una màcula o una tumoració persistent Normalment són congènits, però també poden aparèixer al llarg de la vida Aquesta denominació inclou diversos trastorns cutanis, però, si hom no hi especifica res més, el terme és utilitzat per a fer referència als més habituals, els nevus pigmentaris El nevus pigmentari consisteix en un augment localitzat de la pigmentació cutània per una acumulació anormal de melanòcits o de nevòcits Entre els diversos tipus de nevus pigmentaris, el més…
Josep Maria Morreres i Boix
Literatura catalana
Novel·lista.
Professor i crític literari, ha conreat diversos gèneres novellístics eròtic, negre, històric, juvenil Ha publicat Gaudeamus igitur 1990, premi La Piga de la Viuda Reposada 1989, Cinc lais eròtica cavalleresca 1995, premi de narrativa eròtica la Vall d’Albaida 1994, La decisió 1996, El laberint d’Adriana juvenil, 1998, Més enllà de Chiapas 1998, en què a través d’un segrest descobrim el sentit i les raons de la lluita zapatista, Deixem-ho aquí infantil, 1999, A la recerca d’Angèlica 2000, Pell bruna juvenil, 2000, L’ombra a la paret 2001, premi Goleta i Bergantí 2000, Sense…
Editorial Pòrtic
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1963 per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis.
En una primera etapa publicà diverses colleccions amb un ampli ventall de temes biografies i memòries “Memòries”, 1963-86, amb obres d’Ametlla, Xammar, Bladé Desumvila, etc “Vides i Memòries”, 1989, narrativa “Llibre de Butxaca”, 1969 “El Brot”, 1986 “Els Maleïts”, 1988-90 “La Bogeria”, 1988-91, literatura juvenil “El Blat Tendre”, 1983-86 “El Brot Jove”, 1987 “Pòrtic Aventures” 1987-89, erotisme “La Piga”, 1988, gènere del qual convocà el premi literari bianual del mateix nom, manuals “Conèixer la Natura”, 1985, teatre “Textos del Centre Dramàtic”, 1987-88, assaig “Nàrtex”,…
Emili Teixidor i Viladecàs

Emili Teixidor i Viladecàs
© Universitat de Vic
Educació
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…
,
Rafael Vallbona i Sallent

Rafael Vallbona i Sallent
Periodisme
Literatura catalana
Esport
Periodista, escriptor i guionista de ràdio i televisió.
S’inicià amb la poesia, gènere en el qual ha continuat publicant posteriorment de manera espaiada Els seus primers reculls poètics, Inventari de límits 1979, premi Marià Manent i Balades d’espeed, poemes destrossats 1986, tracten d’alguns mites de la modernitat Sabates italianes 1987 donà forma literària a guions de ràdio Amb els reculls Encara queda el blues 1998 i Al Raval 1999 obtingué els premis Ciutat de Tarragona i Rosa Leveroni, respectivament L’any 2006 publicà Les habitacions on visc Apostà per la narrativa amb la novella Fora de joc 1988, a la qual seguiren les narracions de …
, ,
berruga plana
Patologia humana
Berruga en forma de petita pàpula, aplanada i llisa, semblant a una piga; surt sobretot a la cara i al dors de les mans.
Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…
, ,
literatura catalana
Literatura catalana
Literatura en llengua catalana.
L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…