Resultats de la cerca

Ingressà al monestir de Montserrat el 1892 Succeí Manuel Guzmán en la direcció de l’escolania 1909-11 Continuà l’obra de restauració del seu antecessor i valorà les obres dels antics mestres montserratins Compongué misses i motets

El seu pare, en morir 1035, li deixà Aragó, elevat a la categoria de regne A causa de l’assassinat del seu germà Gonçal a Montclús el 1045, Sobrarb i Ribagorça passaren a formar part dels seus dominis El 1036 es casà amb Ermessenda de Bigorra i tingué Sanç III, que el succeí, Garcia, que fou bisbe de Jaca, Sança, que es casà amb el comte Ermengol III d’Urgell, i Teresa, que es casà amb el comte de Provença, Guillem Vidu el 1049, es tornà a casar, amb Agnès, de qui tingué una filla, de nom Urraca, monja a la Serós Se li coneix també un fill natural, de nom Sanç Obtingué una aliança amb Navarra…

Fundà la secció d’handbol de la Unió Esportiva de Sants 1943 després de jugar al Frente de Juventudes En el club barceloní portà el primer equip estranger que jugà un partit a Catalunya, el TV Unterstrasse El 1948 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana

Fill de Sanç III i germà de Pere I i d’ Alfons I d’Aragó De molt jove entrà al monestir benedictí llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres Vers el 1130 passà al priorat de Sant Pere el Vell, d’Osca, filial del dit monestir, i el seu germà Alfons, poc abans de morir, li feu obtenir el bisbat de Roda-Barbastre Mort Alfons I 1134 sense descendència, després de la derrota de Fraga, i havent fet un testament absurd que designava hereus seus el Sant Sepulcre, l’Hospital i el Temple, els aragonesos, a Jaca, l’elegiren rei considerant-lo amb el millor dret a la successió, a desgrat de la seva condició…

Era fill de Sanç I, el qual succeí Menor d’edat en pujar al tron, governà sota la regència de la seva tia, la monja Elvira 966-975, que prengué el títol de reina, i de la seva mare, Teresa Ansúrez Aquestes circumstàncies permeteren als magnats de Galícia, Portugal i Tierra de Campos d’actuar amb gairebé total independència mentre el poder assolit pel califa obligava la regent a enviar ambaixades de pau i amistat a Còrdova 970, 974 Aquesta política pacifista es trencà l’any 974 quan una coalició de navarresos, castellans i lleonesos posà setge a la fortalesa de Gormaz i fou derrotada per Galib…

Ingressà a l’orde benedictí del monestir de Montserrat el 1892 tot prenent el nom de Ramir De formació bàsicament autodidàctica, compongué una quantitat força notable de música religiosa Gràcies a ell l’escolania montserratina veié augmentat el seu repertori, tant amb peces del mateix Escofet com amb obres polifòniques descobertes arran dels seus estudis d’antics mestres de l’escolania En aquest sentit, cal destacar la seva activitat de recuperació i transcripció d’obres de música antiga conservades al monestir de Montserrat En la tasca pedagògica fou ajudat pel seu germà, Plàcid…

Format a la càtedra de Casals i Vernis, estudià a l’Académie des Beaux-Arts de París Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1896 i a la del 1907 El 1906 retornà de París i s’establí a Sarrià Barcelona Exposà, individualment, a la Sala Parés el 1914 i, collectivament, a l’Exposició de Primavera del 1932 És autor, entre d’altres, de Vell captaire a la porta d’una església, Sant Josep i el nen Jesús, Sant Francesc i de diversos retrats d’Alfons XII

Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers anys de regnat…

Quan rebé el poder hagué de sufocar amb l’ajuda dels gallecs un intent d’usurpació del tron per part del comte de palau Nepociano, el qual secundaven forces asturs Més tard féu cara a una nova revolta, aquest cop capitanejada pels nobles Aldroito i Piniolo Fou el constructor de Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo Afrontà els pirates normands a la Corunya 844 i dues expedicions sarraïnes una contra Lleó 846 i l’altra contra Àlaba 848

Fill de Claudi Lorenzale Format a Barcelona Llotja i a París Exposà a Barcelona i a Madrid Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres allegories Wagner, Verdi i Massenet del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1908 Tant els treballs d’aquest tipus com les seves pintures de cavallet s’adscriuen al realisme anecdòtic