Resultats de la cerca

Situació i presentació La Ribera d’Ebre 827,31 km 2 , com indica el seu nom, és una comarca de les terres meridionals del Principat que té com a eix aquest gran riu, al qual toquen tots els seus municipis, llevat de la Palma d’Ebre i la Torre de l’Espanyol Limita al N amb les Garrigues i el Segrià i fineix allà on comencen les planes que caracteritzen aquestes comarques A l’E llinda amb el Priorat i el Baix Camp, comarques amb les quals cap accident geogràfic no marca clarament la divisòria Al migdia i a ponent diverses serralades separen la Ribera d’Ebre del Baix Ebre S i SW, de la Terra…

La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la…

Després de cremar unes 6000 hectàrees durant cinc dies seguits, els bombers declaren controlat l’incendi de la Riberad’Ebre El foc afecta sobretot el municipi de Flix, i també zones del Segrià i les Garrigues L’incendi, el pitjor dels últims anys, no es dona definitivament per extingit fins al 8 de juliol

Mapa de les esglésies de la Riberad’Ebre i la Terra Alta anteriors al 1300 M LI Ramos Ascó Sant Joan d’Ascó Sant Pere del castell d’Ascó Benissanet Sant Joan de Benissanet Flix Santa Maria de Flix Garcia Santa Maria de Garcia Ginestar Sant Martí de Ginestar Sant Vicenç Miravet Santa Maria de Miravet Santa Maria del castell de Miravet Móra d’Ebre Sant Joan Baptista de Móra La Palma d’Ebre Mare de Déu del Roser de la Palma d’Ebre Rasquera Sant Joan…

Jaume I confirma el peatge de la Riberad’Ebre

Mapa dels castells i les edificacions militars de la Riberad’Ebre i la Terra Alta anteriors al 1300 C Puigferrat Ascó Castell d’Ascó Benissanet Torre d’Almucatem Torre de la Vall de Salvaterra o de Gandesola Flix Castell de Flix Garcia Castell de Garcia Miravet Castell de Miravet Móra d’Ebre Castell de Móra Rasquera Castell de Rasquera Riba-roja d’Ebre Castell de Riba-roja Tivissa Castell de Tivissa Castell de Sant Blai Castell de Banyoles o del Castellet de Banyoles La Torre…

Situació i presentació El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km 2 confronta amb els municipis d’Ascó NW, Garcia N i NE, Móra la Nova E, Tivissa SE, Benissanet S, Corbera d’Ebre SW i la Fatarella W, aquests dos darrers termes de la Terra Alta El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840, a l’indret de la cubeta o depressió de Móra dipòsit de conglomerats, argiles i margues en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes oberts en…

Situació i presentació El municipi de Corbera d’Ebre es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte ja amb la Ribera d’Ebre Limita a l’E i el SE amb Móra d’Ebre i Benissanet respectivament, municipis tots dos de la Ribera d’Ebre al S i el SW amb les terres de Gandesa al NW amb Vilalaba dels Arcs al N amb la Fatarella, i al NE amb el sector de les Camposines la Fatarella Les màximes altituds del terme es troben als contraforts septentrionals de les serres de Cavalls i de la Vall de la Torre 565 m situades al S del municipi, i als meridionals de les muntanyes de la Fatarella 545 m, al…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Baix Ebre i el Montsià Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 M LI Ramos Per a entendre l’organització del territori i les característiques de moltes de les fortificacions de les comarques del Baix Ebre i del Montsià, cal tenir present l’important canvi polític, social i econòmic que s’esdevingué a mitjan segle XII, en ésser conquerides aquestes terres pel comte de Barcelona L’existència, abans de l’any 1148, d’una societat islàmica va pesar molt en l’organització d’aquestes comarques…