Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
romeguera
Cosa o persona que hom troba pel camí i destorba d’arribar d’hora.
Francesc Romeguera
Història del dret
Jurista.
Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió Per encàrrec del bisbe Miquel Pontia publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis 1691, reimpreses el 1718 amb nombroses glosses i comentaris Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo 1700 juntament amb texts del mateix Romeguera inspirats en juristes catalans de l’època
Josep Romeguera
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona, catedràtic de dret canònic a l’Estudi General i vicari general de la diòcesi Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà Publicà en castellà diversos panegírics i relacions de festes i un Jurídico desengaño 1709 en defensa de les prerrogatives del bisbe de Barcelona i diversos sermons en català La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada 1681, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres…
,
Sant Pere de Romeguera o de Canet de Mar
Art romànic
Segons els autors que han estudiat el terme de Canet, des del segle XI hi havia a la vall de Canet i Romeguera, prop de l’actual castell de Santa Florentina, una primitiva església dedicada a sant Pere Entorn el 1461 aquesta capella es va reedificar a l’indret on ara hi ha el santuari de la Misericòrdia de Canet, quan es va formar el nucli de poblament, a la part marítima de Sant Iscle de Vallalta, que donaria lloc a la població L’actual església de Sant Pere de Canet del centre de la vila, bastida entre el 1579 i el 1591, seria un tercer trasllat d’aquella primitiva església d’…
romegueró
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perennifòlia, sarmentosa, de tiges decumbents, cilíndriques i amb agullons febles, de fulles ternades, peloses pel damunt i verdes pel dessota, amb els folíols irregularment serrats i sovint lobulats, de flors blanques, grosses, en inflorescències corimboses pauciflores, i de fruits en polidrupa, amb drupèoles poc nombroses, negres i pruïnoses.
Es fa en indrets humits, a tot Europa
esbarzer
Esbarzer comú
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades o procumbents, anguloses i proveïdes de forts agullons falciformes.
Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, verd fosc i glabres al dessobre i recoberts d’un toment blanc al dessota Les flors, rosades o ocasionalment blanques, són reunides en ramells paniculats i racemosos Els fruits, bacciformes, formen una pluridrupa anomenada mora , vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible És una de les espècies més importants de la bardissa , bé que també és en unes altres formacions vegetals