Resultats de la cerca

 

Vida i obra De molt jove creà el setmanari “Luz” 1897-98, en el qual exercí de poeta, dibuixant i crític d’art El 1904 dissertà sobre música i poesia al Teatre Íntim i a l’Associació Wagneriana Collaborà a “Quatre Gats” i El Poble Català Tot i haver anunciat l’aparició d’un llibre titulat Flors a Scynthia i haver donat a conèixer diversos poemes en revistes modernistes, la seva única obra publicada en volum fou Boires baixes 1902 Es tracta d’un poema narratiu en prosa i vers molt representatiu del simbolisme català Editat amb dibuixos a la ploma de Lluís Bonnín i anotacions musicals de…

Fou deixeble de l’introductor d’aquest esport a Catalunya, Henri Birnbaum, i un dels primers judokes estatals a aconseguir el cinturó negre 1954 Fou subcampió de Catalunya 1955 i donà nom a una competició de judo que es disputà a Barcelona

S'inicià a la premsa, la ràdio i la televisió i publicà prop de trenta llibres, sobretot novelles, amb una forta empremta religiosa, bé que amb moments satírics Hom pot esmentar Primera mañana, última mañana 1956, Una mujer llega al pueblo 1957, premi Ciutat de Barcelona 1956, La última aventura 1967, La gangrena premi Planeta 1975, Viaje a Sodoma 1978, El volumen de la ausencia 1983, premi Ateneo de Sevilla, La danza de los salmones 1985, La voz del árbol 1998, Los clamores del silencio 2000, El niño que pintaba sueños 2003, contes, La palabra escrita , 2003, assaigs   El último laberinto…

Si Renaud Germain és la primera empresa catalana de perfumeria, en el sentit cronològic, Martin, Roviralta i Pugnaire n’és la segona L’establiment de perfumeria de Roviralta i Pugnaire apareix a la part inferior esquerre de la fotografia publicada a Bellezas de Barcelona , 1874 L’empresa Martin i Roviralta es constituí l’any 1856 i era inicialment una botiga que venia productes de perfumeria i de cosmètica amb el nom de La Cesta Florida Era, primer, al núm 15 del carrer de Sant Francesc, i després, al carrer de Barberà, núm 23 Martin i Roviralta…

Primer marquès pontifici de Roviralta de Santa Clotilde 1951 Es llicencià en medicina a Barcelona l’any 1915 i es dedicà a la pediatria Féu estudis històrics i arqueològics i arribà a reunir una collecció de valor internacional de miniatures de vaixells Transformà una part de la Costa Brava de la seva propietat en un paratge que denominà Santa Clotilde, la Proa o Hípsidris Fou conseller d’assistència social de la Generalitat de Catalunya durant el Bienni Negre 1935 Es traslladà al Brasil

Germà de Raül Roviralta i Astoul Llicenciat en medicina a Barcelona el 1917, fou professor ajudant de la facultat de Barcelona al costat de Joaquim Trias Ha presidit la Societat Catalana de Pediatria i hom el pot considerar el pioner i mestre de la cirurgia infantil al nostre país És el creador de la institució infantil Camitas Blancas Ha publicat La cirurgia abdominal del nen 1932, Abdomen quirúrgico en el niño 1946, El lactante vomitador 1950, La ectopia gástrica parcial 1953, El megacolon congénito 1960 i més de 250 treballs sobre temes de cirurgia infantil

Nascut en el si d’una família benestant originària de Santa Cristina d’Aro, es llicencià en teologia i dret a Barcelona, i fou ordenat de prevere el 1869 Ja en plena joventut, freqüentà tertúlies antiliberals i adoptà postulats ideològics tradicionalistes i reaccionaris Es relacionà amb cercles integristes i procarlins, com el també historiador i amic personal Ferran de Sagarra i de Siscar Exercí com a professor de patrologia i oratòria al Seminari Conciliar de Barcelona L’any 1879 participà en la formació d’un museu arqueològic a Barcelona i fou membre de la comissió de vigilància contra el…

Fou canonge de la seu de Barcelona 1903 i professor de patrologia al seminari diocesà Es dedicà a la investigació històrica i collaborà a Ciencia Cristiana Les seves obres més remarcables són Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX , en dos volums 1906, i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , en quatre volums 1918 Ambdues obres són encara avui bàsiques per a l’estudi dels ordes religiosos catalans

Fou un dels creadors de la moderna escola de neurologia catalana en el seu dispensari, fundat el 1882, de l’Hospital de la Santa Creu Descriví per primera vegada la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva, la qual rebé el seu nom malaltia de Barraquer-Simons , el reflex de prensió plantar, l’atetosi associada a les encefalopaties infantils adquirides i l’atròfia unilateral generalitzada d’origen reflex