Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i es llicencià en Filosofia i Lletres 1979 a la Universitat de París-VIII, ciutat on ha residit molts anys, i es doctorà 1988 amb la tesi Nietzsche, Wagner, Verne étude d’un réseau ludique És professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1973 publicà el llibre de poesia La veu del ciclista , integrat per proses evocadores, oníriques, d’un delicat humor, i Planeta Miret 1981, prosa imaginativa i misteriosa Seguiren Escriny Walpurgis 1989, amb gravats de Gabriel, El viatge a Tokushima 1993, amb gravats de Jordi Alcaraz,  Pas…

Milità amb el Futbol Club Internacional 1916-22 a la màxima categoria del futbol català, i el Reial Club Deportiu Espanyol 1922-26 Migcampista, jugà en diverses ocasions amb la selecció catalana

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Gràcia CEG Inicià la seva activitat excursionista a la dècada de 1960 amb sortides i escalades per les muntanyes properes a Barcelona i el Pirineu Oriental Durant els anys setanta consolidà la seva activitat i amb els anys ascendí els principals cims dels Pirineus i dels Alps Participà en expedicions a Grenlàndia Esquimo, 1985 i Alaska McKinley, 1995 El 1990 formà part del comitè organitzador de la final del Campionat del Món d’escalada esportiva a Barcelona Fou president de la Federació d’Entitats Excursionistes de…

S’inicià al Club Mayda, però desenvolupà la major part de la seva carrera al Club de 7 a 9 i també jugà al Club 21 i al Club Tennis Barcino Guanyà sis títols espanyols juvenils i vint-i-sis en categoria absoluta, vuit d’individuals 1974, 1978, 1979, 1981-85, set de mixtos, sis d Montserrat Sanahuja Yll FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA e dobles i cinc per equips –quatre amb el 7 a 9 1974, 1979, 1982, 1985 i un amb el Club 21 1978–, així com sis títols de Lliga, amb el 7 a 9 1974, 1975, 1977, 1979, 1983, 1984 També guanyà cinc Campionats de Catalunya i divuit de Barcelona –entre el 1962 i…

Amb el Foment de la Pesca Esportiva d’Olot es proclamà campió d’Espanya de clubs 2000

Es proclamà campió d’Espanya de 20 km 1965 i tres vegades de 50 km 1966, 1967, 1968 També fou campió de Catalunya de 30 km marxa 1967, 1968 Competí diverses vegades amb les seleccions espanyola i catalana

Vinculat al Club Natació Barcelona des de la dècada de 1930 fins a la seva jubilació El 1934 organitzà el primer curset d’ensenyament de natació a Barcelona Durant quaranta anys collaborà amb els entrenadors estrangers del club Bandy Zolyomy, Cor Braasem, Lajos Rajki, Lazslo Sarosi, Felice Tedeschi i Kalman Markovits, entre d’altres, i entrenà una vintena de nedadors olímpics La federació espanyola li concedí la medalla d’or de serveis distingits 1966 i la federació catalana, la medalla extraordinària al mèrit esportiu 1976 També rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya…

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, fou cinc cops campió d’Espanya en diferents categories d’edat entre el 2007 i el 2011, i conquerí nombrosos títols de Catalunya Participà també en dos Mundials juvenils 2010, 2011 Com a sènior, es proclamà campió d’Espanya en quatre sense timoner 2012

Vida Fill del músic Daniel Sanahuja i Capella, s’interessà primer per la fotografia i el 1947 pel cinema El 1951 rodà el documental Historia de un mundo perdido , amb guió de Josep Pineda i la direcció científica del paleontòleg Miquel Crusafont i Pairó Després es traslladà a São Paulo, on obrí un estudi de fotografia publicitària, industrial, editorial i de premsa Corresponsal del "Diario de Barcelona", feu també d’empresari teatral de l’actor Alfonso Estela i de director de les companyies Sanahuja Filmes Produçoes Cinematográficas i Produçoes Cinematográficas…

Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les Ferreres…